Hola, bona nit, companys i companyes:
En aquest nou registre m’agradaria compartir amb vosaltres un símbol de protesta que he pogut veure en l’entrada de diversos pobles de les diferents províncies catalanes.
Com veiem en les diferents imatges, els cartells de benvinguda als poblats, estan completament col·locats de manera inversa. Aquest fet denota un profund descontent per part dels treballadors del Sector Primari a causa de la precària situació en la qual es veuen avui dia. Les diferents polítiques aplicades pels dirigents com les restriccions de l’aigua o els impostos als quals se’ls suma l’inexistent manteniment de les infraestructures que necessiten com poden ser les diverses carreteres que freqüenten.
Tot plegat, ens porta a reflexionar sobre el paper que ocupa aquest sector en la nostra societat. Comptat i debatut, són el motor de la nostra societat, sense les seves labors, no seria possible omplir les nostres neveres i poder alimentar-nos adequadament.
Què us sembla aquesta protesta? Ho veieu necessari per invertir la situació en la qual viuen? Ens llegim!
Debat0el Segon Registre Visual
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bon dia, Sandra,
He decidit comentar el teu relat perquè m’he sentit identificat amb moltes de les coses que comentes. Per començar, coincideixo plenament amb tu en la relació amb la dansa i la música. Com comento en el meu relat, la música per a mi és un refugi emocional on canalitzo tots els meus sentiments i situacions que visc.
Per mi el ball, ha sigut una forma d’expressió i comportament que m’ha ajudat a identificar-me i saber que necessito per estar bé amb mi mateix. Igual que tu, no puc imaginar la meva vida sense la música i el ball. El ritme per mi és art. Una habilitat que considero que hi ha persones més predisposades a dominar-les.
El meu record sobre la pintura també està associat a grans festes infantils, aniversaris, festes majors de poble o carnestoltes com bé comentes. Aquesta manera de viure la pintura quedava reflectida en els llibres de contes sobre dibuixos animats que em llegien els meus pares i que recordo amb molt d’afecte com el Petit Príncep.
L’educació artística ha de ser un valor fonamental en el desenvolupament personal dels infants i necessitem reforçar a les noves generacions aquestes inquietuds.
Salutacions,
Daniel Blanco Teijelo
Hola, Sandra
Comparto el fet de que la música i la dansa és una forma molt gratificant d’expressió. Personalment em relaciono més amb la música que amb la dansa, però al cap i a la fi tot està relacionat. M’ha agradagt molt com la teva vinculació a la dansa ha estat des de ben petita i has sabut tindre clar que eixe era el teu futur. Per cert, què interessant allò de ser Cheerleader! Sempre he pensat que això era més americà i que ací no s’estilava molt, però de debò que sí.
Finalment, vull reprendre allò que dius de “considero que aquest reforç és crucial per al creixement d’un nen en l’educació artística”. És totalment cert el fet de tindre un pilar fonamental amb el qual poder sentir-te identificada, recolzava i ajudada a seguir endavant. Moltes vegades no es potència allò bo, sols allò en lo que vas mal/ has suspès. I sóc d’aquelles que sempre ha pensat que sí, que això necessita un reforç, però per què no seguri brindant oportunitats pel costat bo? Qui sap si estàs fent perdre a un infant la seva oportunitat de la vida de dedicar-se o trobar el camí en allò que més li agrada?
No sé, crec que és molt bona representació la que fas i que comentes aspectes clau i vinculants a la vida dels infants i l’educació artísitca, que en aquest cas, per a tu també ho ha sigut.
Ens seguim llegint!
Alba.
Hola, Sandra
M’ha encantat llegir el teu relat, ja que transmet a la perfecció la teva passió per les arts i com aquestes han estat presents en cada etapa de la teva vida. Es nota que la dansa, la música i la pintura no són només aficions per a tu, sinó una part essencial de la teva identitat, una manera d’expressar sentiments i de connectar amb el teu entorn.
M’ha semblat molt bonic com expliques els teus inicis en la dansa i la influència que ha tingut la teva professora Rebecca en el teu camí. És inspirador veure com la seva motivació i el teu esforç t’han portat a fer de la dansa no només una passió, sinó també una professió. A més, el fet que hagis estat cheerleader, participis en concursos i siguis professora mostra el teu compromís i dedicació en aquest àmbit.
També m’ha cridat molt l’atenció la teva relació amb la música i com aquesta ha anat evolucionant al llarg dels anys. Des de la flauta fins al piano, passant per la guitarra, és bonic veure com cada instrument ha tingut un paper especial en la teva vida i com, d’alguna manera, t’ha connectat amb la teva família, especialment amb el teu pare. El detall del concert de Nadal és molt emotiu, ja que mostra com la música pot ser un vincle afectiu molt fort.
Finalment, m’ha semblat molt bonic el missatge final del teu relat. Destacar la importància del suport dels docents i de l’entorn familiar en el desenvolupament artístic dels infants és un aspecte fonamental, i la teva experiència n’és un gran exemple. També estic totalment d’acord amb tu quan dius que en l’art no hi ha una única manera de fer les coses i que l’esforç i l’expressió personal són el més important.
En resum, el teu relat m’ha semblat molt inspirador i ple d’emoció.
Marina.
Hola, Sandra,
Que bé que puguis dedicar-te a la dansa. Admiro molt a la gent que us dediqueu a fer música i ball, ja que em desperten molta passió i m’inspiren des de la posició de públic. També m’agrada molt ballar i actualment estic fent ball com a hobby una horeta a la setmana en una acadèmia. Ho gaudeixo molt i admiro molt a la gent que teniu un talent en això.
Trobo molt interessant el fet que en el meu relat jo també faig referència a les meves mestres en el camp artístic, reservant-los un espai important en el relat i en el meu record. Veig, per com tu ho expliques i pel fet que ens diguis el nom de cadascuna d’elles, la importància que elles també han tingut per tu en la teva educació artística i en el teu relat de vida. Això em fa pensar en la rellevància d’aquesta figura i en la responsabilitat i la transcendència de la seva tasca.
Finalment, també m’he sentit reconeguda amb el teu text en quant relates la literatura amb relació al dibuix. Per mi sempre han sigut dues arts que han anat lligades d’una manera o altra. Quan era petita la meva mare m’explicava uns contes que s’inventava ella mateixa i sempre m’animava a fer les il·lustracions. Recordo que un cop vam arribar a ella escriure una d’aquestes històries que era sempre oral i jo vaig fer-ne els dibuixos. I és un dels records físics més macos de la meva infància. Per això suposo que actualment el que més dibuixo és del tipus il·lustració infantil.
Amb tot això m’adono que l’emocionalitat i els records agradables són vitals pel que fa a l’educació artística.