Hola a tothom!

Comparteixo aquestes imatges seguint el meu objectiu en el qual a través de diferents imatges i vídeos realitzats durant el meu entorn expresso la calma. En aquest cas, comparteixo diverses imatges que vaig realitzar al Canadà on es poden observar unes aigües tranquil·les i transparents, envoltades de molta vegetació.

Un entorn ple de fauna i flora, petits i grans animals. Tenir l’oportunitat de caminar envoltada del soroll dels ocells en la seva llibertat, de l’aigua xocant amb les roques i la naturalitat d’aquests llocs. Aquests espais en els quals mostren la calma a través d’un espai pausat l’acceleració de la nostra vida quotidiana en la qual no parem a observar el món.

Actualment, en aquests mesos sentim una gran quantitat de càrregues diàries i vivim en mode automàtic, per aquest motiu, és important buscar la senzillesa i fixar-nos en el nostre entorn, gaudir dels petits detalls i connectar amb nosaltres mateixos.

Trobar-te en aquest mode pot provocar una sensació d’estrès i ansietat en la qual, només vius per totes aquelles coses que de mica en mica has de fer, i no de totes aquelles coses que realment et deixen ser tu i afavoreixen la mateixa pau mental. Per mi, passejar al voltant de prats i natura com aquestes imatges compartides amb vosaltres, afavoreixen la meva calma i fomenten la meva pau mental.

Bon dia a tothom! Aquest és el meu primer enregistrament en el qual inicio els meus enregistraments amb diferents coses que em transmeten calma. Aquest vídeo està creat per diferents vídeos en els quals podem observar diferents situacions. Soc una persona molt nerviosa i des de ben petita busco la calma de diferents maneres. Un cop vaig poder desenvolupar l’autonomia viatjant aquest aspecte va ser rellevant en la meva vida. Viatjar amb les meves amigues es va convertir en una afició que sovint realitzo, ja que com a mínim realitzem dues o tres escapades a l’any.
Conèixer nous llocs i poder investigar sobre la llegenda d’aquest va crear una necessitat en mi, perquè a partir d’aquest he pogut anar observant que limitats estem en el nostre dia a dia, i totes les coses que ens perdem al nostre voltant. Els diferents estils de vida que podem trobar, les diferents aficions i fins i tot els diferents recursos dels quals depenem. Una necessitat en la qual trobo el meu espai segur. En alguns vídeos s’escolta l’aire que colpeja amb el meu telèfon, aquest soroll per alguns pot semblar desagradable per a mi és la clau d’una zona on colpeja el vent o l’aigua, lloc on probablement gaudim d’un paisatge en el qual la ment descansa.

Soc d’aquestes persones que busca petits moments de reconnexió connectant amb diferents situacions per aquest motiu trobareu diferents enregistraments connectant amb la meva calma interior.

En aquesta part del treball he volgut representar l’etapa adulta, on gran part de la vida gira al voltant del món laboral. A través de fotografies de diferents professions —com infermeres, una perruquera i una professional de la gestió d’esdeveniments i xarxes socials— he volgut reflectir com, en aquesta fase, les persones dediquem una gran quantitat de temps, energia i identitat a la nostra feina.

L’observació de les imatges m’ha portat a reflexionar sobre com, en l’edat adulta, el treball no només ocupa el nostre temps, sinó que sovint defineix part de qui som. He analitzat com cada professió implica unes habilitats i unes relacions específiques: la cura cap als altres, la creativitat, l’organització, la capacitat d’adaptació. També he pogut veure com, tot i tractar-se d’entorns molt diferents, totes les feines comparteixen l’esforç, la dedicació i la importància de les xarxes humanes dins l’àmbit laboral.

Aquest exercici m’ha fet prendre consciència de la rellevància que té trobar un equilibri entre vida personal i professional, ja que l’excés de dedicació a la feina pot provocar desconnexió d’altres àmbits essencials de la vida. La dificultat principal ha estat sintetitzar visualment una realitat tan àmplia i diversa com la vida adulta en unes poques imatges. Tot i això, penso que aquestes fotografies transmeten clarament com, a través de la feina, construïm part de la nostra identitat i connectem amb la societat.

Hola, bona tarda companys/es

En aquest quart enregistrament, m’agradaria fer especial menció al dia de Sant Jordi i la rellevància que té per a tots els catalans. El 23 d’abril és per a molts el millor dia de l’any, els nostres carrers s’omplen d’art, llibres i roses.

Aquest any he tingut la sort de poder estar a la ciutat de Barcelona i poder respirar un ambient molt agradable. He pogut veure per primera vegada la Casa Batlló decorada amb els pètals de rosa, motiu el qual m’ha motivat per decidir-me per aquesta manifestació artística en aquest quart registre visual.

Vosaltres companys també heu regalat roses i llibres als qui estimeu?

Ens llegim, bon cap de setmana!

En el meu vídeo he volgut capturar un moment que per mi és molt íntim i senzill. Aparec en la platja, llegint un llibre mentre les onades arriben suaument a la sorra i el mar es desplega davant meu. Aquesta escena és senzilla, tot i que aparentment és un escenari quotidià, per a mi és una font profunda d’inspiració en connexió amb l’art. He volgut capturar aquest moment perquè simbolitzen la fusió entre dos mons que m’inspira profundament i tenen una relació amb l’art. La platja simbolitza un espai de llibertat, on el pensament flueix lliure com el mar. Aquest moment desperta en el meu món interior la lectura i el món exterior que ofereix la natura com en aquest cas el mar. Quan llegeixo a la platja a les paraules del llibre i el so es barregen i em porten a un estat de calma, fent-me reflexionar inspirant-me. També és una experiència sensorial plena, a la vegada que emocional i simbòlica. El mar una força poètica molt gran, ja que les seves onades poden representar pensaments, emocions i també poden ser una metàfora del pas del temps o de la recepta de la teva pau interior. Per això, en el meu vídeo no volia treure el so, sinó que volia que fes un personatge que acompanya i dialoga amb mi i amb el llibre.

Vull destacar que és una manera de reivindicar el valor de l’escolta interior i la contemplació en una societat que sovint ens exigeixen anar ràpidament i amb estímuls constants. L’educació artística des del meu punt de vista hauria de fomentar les connexions profundes amb un mateix i amb l’entorn perquè l’art no neix de la urgència sinó de la pausa i la sensibilitat de la persona. Aquest vídeo, no només és una representació visual sinó també us convido a reconnectar amb l’essencial per vosaltres. Em recorda que l’art pot aparèixer de la senzillesa d’un gest, de l’espai en què ens trobem o en una oaraula que ens trasnmet allò qeu necessitem.

En aquestes imatges he volgut representar una etapa molt significativa de la vida: la primera joventut. Aquesta fase es caracteritza per la recerca de la mateixa identitat, la necessitat de llibertat i la descoberta constant del món i d’un mateix. És un moment en què explorem qui som i què ens agrada, provant activitats diferents que ens ajuden a conèixer-nos millor. No totes les persones segueixen el mateix camí: algunes troben la seva passió en l’adrenalina, d’altres en la natura, viatjant, compartint moments amb animals, sortint de festa o simplement gaudint del silenci i la solitud.

Aquest treball m’ha permès reflexionar sobre com les imatges poden transmetre idees, emocions i etapes vitals sense necessitat de paraules. Ha estat interessant veure com, en seleccionar fotografies que em ressonaven, acabava parlant també de mi i dels camins que jo mateixa he volgut explorar. Potser no són les imatges més impactants visualment, però per a mi tenen sentit perquè representen opcions reals, llibertat d’escollir i ganes de viure experiències. El més difícil ha estat triar les fotos, ja que hi ha moltes maneres diferents de viure aquesta etapa. Tot i això, el procés m’ha semblat molt enriquidor.

Aquest exercici m’ha permès reflexionar sobre el poder comunicatiu de les imatges. He après a mirar amb més profunditat i a trobar significats simbòlics.

Hola, bona nit, companys i companyes:

En aquest nou registre m’agradaria compartir amb vosaltres un símbol de protesta que he pogut veure en l’entrada de diversos pobles de les diferents províncies catalanes.

Com veiem en les diferents imatges, els cartells de benvinguda als poblats, estan completament col·locats de manera inversa. Aquest fet denota un profund descontent per part dels treballadors del Sector Primari a causa de la precària situació en la qual es veuen avui dia. Les diferents polítiques aplicades pels dirigents com les restriccions de l’aigua o els impostos als quals se’ls suma l’inexistent manteniment de les infraestructures que necessiten com poden ser les diverses carreteres que freqüenten.

Tot plegat, ens porta a reflexionar sobre el paper que ocupa aquest sector en la nostra societat. Comptat i debatut, són el motor de la nostra societat, sense les seves labors, no seria possible omplir les nostres neveres i poder alimentar-nos adequadament.

Què us sembla aquesta protesta? Ho veieu necessari per invertir la situació en la qual viuen? Ens llegim!

En aquest vídeo podeu observar un grup d’adolescents entrant a l’institut, un moment simbòlic que marca el pas de la infància a una nova etapa plena de canvis. M’he fixat en les seves expressions, el llenguatge corporal i la manera com interactuen amb l’entorn. Algunes mirades transmeten il·lusió, altres nerviosisme o desconfiança, reflectint la diversitat de vivències enfront d’un canvi tan significatiu.

Per analitzar-ho, he tingut en compte aspectes emocionals, socials i visuals. Aquest procés ens ha permès entendre que l’adolescència és una etapa de construcció d’identitat i que cada persona la viu de manera única. L’entrada a l’institut pot suposar un repte, ja que implica adaptar-se a noves normes, establir relacions i assumir responsabilitats.

Una de les dificultats principals ha estat interpretar les emocions dels adolescents només a partir de les imatges, sense conèixer-ne el context personal. A més, l’anàlisi és subjectiva, ja que depèn de la percepció de cada observador.

En definitiva, aquest vídeo m’ha ajudat a reflexionar sobre el pas del temps i com cada etapa de la vida comporta aprenentatges i desafiaments que ens defineixen i con de tan joves hem de prendre decisions tan significatives.