Debat4el Relat de l’educació artística

  1. Anna Garcia Folguera says:

    Hola, Marina!
    M’ha semblat molt interessant el teu relat, i m’he sentit identificada en alguns aspectes, tot i que la meva experiència amb les arts ha estat diferent. Jo mai he fet dansa ni ball perquè mai m’he considerat gaire bona en aquest àmbit, però sí que he fet teatre, i crec que té moltes similituds amb el que comentes sobre la dansa.
    Per exemple, el fet de trencar amb la vergonya és un aspecte que comparteixen tant el teatre com la dansa. Al principi, posar-se davant d’un públic o fins i tot expressar-se físicament pot ser molt intimidant, però a mesura que vas practicant, vas guanyant confiança i aprens a deixar-te anar. Així com tu expliques que la dansa t’ha ajudat a fluir i a connectar amb els altres, en el teatre passa el mateix: treballar en equip, confiar en els companys i expressar emocions a través del cos i la veu és fonamental.
    També coincideixo amb tu en la idea que l’art escènic és un mitjà d’expressió i connexió amb els altres. Tant en el teatre com en la dansa, hi ha un component social molt important que et permet compartir experiències amb persones diferents, superar límits personals i entendre millor les emocions pròpies i alienes.
    Crec que el teu text transmet molt bé la importància de donar més espai a l’educació artística perquè cadascú pugui trobar el seu lloc dins del món de l’art. Així com tu has trobat la teva passió en la dansa, jo l’he trobat en el teatre, i segur que moltes altres persones podrien descobrir el seu talent si tinguessin més oportunitats d’experimentar diferents disciplines artístiques.
    Has fet un treball molt bonic i personal, i crec que el teu testimoni pot inspirar altres persones a buscar el seu propi camí artístic! :)

    Anna.

  2. Cristina Jiménez García says:

    Hola, Marina.

    Pel que veig el teu relat transmet un lligam molt profund amb l’educació artística, especialment amb la dansa. M’agrada que expliquis com et va impactar l’art a l’escola i la teva descoberta personal fora de l’aula, crec que molts de nosaltres passem per la mateixa situació, en el meu cas per poder descobrir-ho vaig haver de recórrer a les activitats extraescolars ofertes al meu barri. Aquesta reflexió és molt interessant perquè posa en evidència la importància de revisar constantment el currículum d’expressió artística.

    El que més destaca del teu relat és com la dansa t’ha ajudat a créixer, a vèncer la vergonya i a connectar amb els altres. Penso que per tu i per molts de nosaltres no és només una disciplina, sinó una manera d’expressar-te i comunicar-te. Crec que aquesta experiència pot influir en la teva futura tasca com a docent, ja que la teva passió segur que es contagiarà entre l’alumnat. 

    La teva reflexió final sobre la necessitat d’una educació artística més àmplia és molt encertada i convida a pensar en com l’art pot ajudar molts alumnes a descobrir les seves fortaleses.

    Moltes gràcies pel teu relat i espero que puguis ajudar d’altres a trobar el seu vessant artístic amb les teves vivències!
    Cristina Jiménez García.

  3. Sandra Romero Ossorio says:

    Hola, Marina!

    Primerament, enhorabona per aquest relat. Has reflectit de molt bona manera el significat que aborda la dansa i l’educació artística per tu. Veig que un dels punts que més menciones és la dansa, una afició que vas descobrir en l’adolescència. Aquest fet em fa molta il·lusió, ja que tot i no haver-te format des de petita, vas lluitar i esforçar-te per aprendre un nou hobbie.

    Després de llegir-lo m’he adonat que compartim algunes coses en comú, com la plàstica, la dansa o la lectura. La dansa ha format sempre part de la meva vida i com a professora d’aquesta me n’alegro que hagis aconseguit perdre la vergonya i fer el que t’agrada.

    Coincideixo amb la teva opinió de la gran importància en l’enfocament de l’educació artística alhora presentar-la en l’escola. És crucial pel desenvolupament dels infants i sobretot com comentes, per fomentar la seva creativitat i la seva motivació.

    També considero que la pintura i el dibuix són una bona eina per expressar els nostres sentiments i emocions, i com menciones, de manera lliure i sense donar importància a les habilitats que té cadascun en aquestes.

    T’animo al fet que li donis una segona oportunitat a la música instrumental, ja que hi ha molts instruments interessants que formen part de la música que balles!

    Moltes gràcies per compartir aquest relat tan personal i explicar la teva història!

    Sandra.

  4. Jaume Alexis Company Colom says:

    Hola Marina,

    Gràcies per compartir la teva història! Trobo molt interessant com has tro͏bat la teva passió per ballar fora de l’aula, especialment perquè parl͏es d͏e ball com una manera de connexió emocional i social. M’ha cridat l͏’atenció quan dius de c͏om ͏vèncer la vergonya a͏l princip͏i͏ ͏amb el ball, crec que això ͏pot inspirar moltes persones qu͏e també ho viuen. M’agradaria͏ saber més sobre com podríem integrar mill͏or aquesta expe͏riència a͏rtística dins l’escola primària, so͏bretot per ajud͏ar altres nens a ͏descobrir el seu t͏alent͏ ͏o pas͏sió a͏rtísti͏ca. Tens alguna i͏dea específi͏ca de com es ͏podria portar ͏els balls͏ o altres expressions artístiques a context escola͏r a mes del típic ball de fi de curs?

Debat3el REFLEXIÓ SOBRE LA MEVA EDUCACIÓ ARTÍSTICA

  1. Aina Carrillo Miranda says:

    Bona nit Raquel!

    Gràcies per compartir la teva reflexió sobre la teva educació artística! Coincideixo amb tu en molts punts, especialment en la percepció que l’art, dins l’escola, sovint queda relegat a un paper secundari i es limita a activitats puntuals, sense una continuïtat que permeti un desenvolupament profund de les habilitats artístiques. És interessant veure com les teves experiències fora de l’àmbit escolar han tingut un impacte molt més significatiu en la teva trajectòria artística, cosa que posa en evidència la necessitat de reforçar aquesta àrea dins el currículum.

    M’agrada especialment la teva reflexió sobre la importància d’integrar diferents formes d’expressió artística, no només les arts plàstiques i la música, sinó també la dansa i altres disciplines. Crec que aquesta mirada més àmplia pot ser molt enriquidora per als futurs docents, ja que ens permet entendre l’art com una eina transversal que pot connectar amb altres àrees de coneixement i amb el desenvolupament personal dels infants.

    També trobo molt encertada la teva menció sobre la formació del professorat. Creus que, com a futures mestres, podríem fer alguna cosa per contribuir a un canvi de perspectiva dins les escoles? Potser introduir metodologies més actives o buscar formes de treball interdisciplinari pot donar més valor a l’educació artística.

    M’ha agradat molt llegir les teves reflexions. Gràcies per compartir-les!

    Aina.

  2. Paula Pere Fernandez says:

    Hola Raquel! M’ha agradat molt la teva reflexió, especialment el contrast del qual parles sobre l’ensenyament a l’escola i les experiències fora d’ella. Estic d’acord amb tu quan dius que les arts a l’escola sovint tenen un paper secundari o no se li donen importància si ho comparem amb altres assignatures, a més d’haver-hi poc espai per activitats creatives o l’expressió individual. Crec que aquesta crítica està molt encertada, ja que actualment no sempre es fomenta la creativitat i l’exploració artística de manera profunda.
    M’ha semblat molt entranyable com expliques que les teves experiències fora de l’escola com el ballet, el funky, el flamenc o les classes de dibuix t’han ajudat a desenvolupar-te com a persona i connectar amb l’art d’una manera més personal. Penso que això recalca la importància d’oferir a alumnes l’opció d’explorar diferents formes d’expressió artístiques, en comptes de limitar-nos a les tradicionals.

    També crec que és molt encertada la teva reflexió sobre la necessitat de revalorar les arts dins del sistema educatiu. El nostre compromís com a futurs docents és, també, oferir una educació artística més variada, i estic d’acord amb la teva opinió que hauria de combinar-se la música, les arts visuals i l’expressió corporal i tecnologia. A més, aquesta última crec que pot aportar noves dimensions a l’educació artística, i segur que pot oferir als alumnes maneres innovadores d’expressar-se!

  3. Abril Martín Ballesteros says:

    Hola, Raquel!

    Gràcies per aquest relat tan reflexiu. La veritat és que estic completament d’acord amb tu. Hauríem de lluitar per poder donar una educació artística més de qualitat que la que vam rebre nosaltres en el seu moment.

    Cursar aquesta assignatura m’està agradant perquè, llegint els relats dels companys i companyes, veig que som més de les persones que compartim aquest pensament. Això vol dir que, a poc a poc aconseguirem fer arribar i transmetre a l’alumnat aquestes eines per aprendre, créixer i expressar-se lliurement a través de l’educació artística, com bé has dit.

    També estic molt d’acord amb tu quan dius que s’hauria d’introduir altres vessants de l’art, no només la música i la visual i plàstica. Al cap i a la fi, per oferir una educació artística de qualitat i el màxim completa possible, l’alumnat ha de tenir l’oportunitat també de conèixer altres tipus d’arts com podria ser la dansa, per exemple.

    Gràcies de nou per compartir aquestes paraules, i a seguir treballant de valent per aconseguir transmetre una educació artística tan completa com sigui possible.

    Abril.

Debat1el Relat educació artística

  1. Alba Brugues Serra says:

    Bon dia Marta,

    És molt bonic com s’entrellacen els teus records personals amb reflexions sobre l’educació artística, mostrant que l’art no és només una matèria acadèmica, sinó una experiència que marca el dia a dia.

    M’ha agradat especialment la manera com descrius les sensacions físiques i emocionals associades a la creació artística, com el record del paper mullat o l’olor de la cola blanca. Aquestes imatges donen una dimensió molt sensorial al teu relat i m’han fet connectar amb la teva història. També trobo molt interessant la idea de valorar més l’experimentació que no pas l’elit artística, ja que reflecteix una visió més inclusiva, personal i accessible de l’art.

    A més, la reflexió final sobre la necessitat d’una educació artística oberta, creativa i interdisciplinària és molt encertada. És molt bonic llegir aquesta visió sobre com l’art pot contribuir a formar persones més sensibles, crítiques i lliures.

    Finalment, m’agradaria fer-te una pregunta sobre les arts escèniques i musicals, ja que menciones que per a tu són una “assignatura pendent”. Has pensat a explorar més les arts escèniques i musicals en el futur? Com creus que podrien complementar la teva experiència artística fins ara?

    Moltes gràcies per un relat tan bonic i inspirador,

    Alba.

Debat1el Presentació Sandra Romero

  1. Marina Gálvez Gutiérrez says:

     
    Bona tarda,
    M’ha agradat molt la teva presentació, sobretot la teva dedicació amb. l’art. Quantes aficions tens relacionades amb el món artístic!

    Gràcies per compartir amb tots nosaltres una part tan personal.

     

    Fins aviat,

    Marina.

Debat1el Presentació Marina Gálvez Gutiérrez

  1. Sandra Romero Ossorio says:

    Hola Marina,

    Moltes gràcies per deixar-nos conèixer el teu interès pel món artístic. Crec que d’aquesta assignatura podràs aprendre moltes coses i podràs endinsar-te en les arts. T’animo a realitzar alguns d’aquestes disciplines en algun moment si necessites retrobar-te amb tu mateixa o en algun moment en el qual tinguis alguna estona lliure.

    Molts ànims! Fins aviat!