Publicat per

Registre 4

Publicat per

Registre 4

En aquesta part del treball he volgut representar l’etapa adulta, on gran part de la vida gira al voltant del món laboral. A través de fotografies de diferents professions —com infermeres, una perruquera i una professional de la gestió d’esdeveniments i xarxes socials— he volgut reflectir com, en aquesta fase, les persones dediquem una gran quantitat de temps, energia i identitat a la nostra feina. L’observació de les imatges m’ha portat a reflexionar sobre com, en l’edat adulta, el treball…
En aquesta part del treball he volgut representar l’etapa adulta, on gran part de la vida gira al voltant…

En aquesta part del treball he volgut representar l’etapa adulta, on gran part de la vida gira al voltant del món laboral. A través de fotografies de diferents professions —com infermeres, una perruquera i una professional de la gestió d’esdeveniments i xarxes socials— he volgut reflectir com, en aquesta fase, les persones dediquem una gran quantitat de temps, energia i identitat a la nostra feina.

L’observació de les imatges m’ha portat a reflexionar sobre com, en l’edat adulta, el treball no només ocupa el nostre temps, sinó que sovint defineix part de qui som. He analitzat com cada professió implica unes habilitats i unes relacions específiques: la cura cap als altres, la creativitat, l’organització, la capacitat d’adaptació. També he pogut veure com, tot i tractar-se d’entorns molt diferents, totes les feines comparteixen l’esforç, la dedicació i la importància de les xarxes humanes dins l’àmbit laboral.

Aquest exercici m’ha fet prendre consciència de la rellevància que té trobar un equilibri entre vida personal i professional, ja que l’excés de dedicació a la feina pot provocar desconnexió d’altres àmbits essencials de la vida. La dificultat principal ha estat sintetitzar visualment una realitat tan àmplia i diversa com la vida adulta en unes poques imatges. Tot i això, penso que aquestes fotografies transmeten clarament com, a través de la feina, construïm part de la nostra identitat i connectem amb la societat.

Debat0el Registre 4

No hi ha comentaris.

Publicat per

Quart registre visual

Publicat per

Quart registre visual

Hola, bona tarda companys/es En aquest quart enregistrament, m’agradaria fer especial menció al dia de Sant Jordi i la rellevància que té…
Hola, bona tarda companys/es En aquest quart enregistrament, m’agradaria fer especial menció al dia de Sant Jordi i la…

Hola, bona tarda companys/es

En aquest quart enregistrament, m’agradaria fer especial menció al dia de Sant Jordi i la rellevància que té per a tots els catalans. El 23 d’abril és per a molts el millor dia de l’any, els nostres carrers s’omplen d’art, llibres i roses.

Aquest any he tingut la sort de poder estar a la ciutat de Barcelona i poder respirar un ambient molt agradable. He pogut veure per primera vegada la Casa Batlló decorada amb els pètals de rosa, motiu el qual m’ha motivat per decidir-me per aquesta manifestació artística en aquest quart registre visual.

Vosaltres companys també heu regalat roses i llibres als qui estimeu?

Ens llegim, bon cap de setmana!

Debat0el Quart registre visual

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 4

Publicat per

Registre 4

En el meu vídeo he volgut capturar un moment que per mi és molt íntim i senzill. Aparec en la platja, llegint un llibre mentre les onades arriben suaument a la sorra i el mar es desplega davant meu. Aquesta escena és senzilla, tot i que aparentment és un escenari quotidià, per a mi és una font profunda d’inspiració en connexió amb l’art. He volgut capturar aquest moment perquè simbolitzen la fusió entre dos mons que m’inspira profundament i tenen…
En el meu vídeo he volgut capturar un moment que per mi és molt íntim i senzill. Aparec en…

En el meu vídeo he volgut capturar un moment que per mi és molt íntim i senzill. Aparec en la platja, llegint un llibre mentre les onades arriben suaument a la sorra i el mar es desplega davant meu. Aquesta escena és senzilla, tot i que aparentment és un escenari quotidià, per a mi és una font profunda d’inspiració en connexió amb l’art. He volgut capturar aquest moment perquè simbolitzen la fusió entre dos mons que m’inspira profundament i tenen una relació amb l’art. La platja simbolitza un espai de llibertat, on el pensament flueix lliure com el mar. Aquest moment desperta en el meu món interior la lectura i el món exterior que ofereix la natura com en aquest cas el mar. Quan llegeixo a la platja a les paraules del llibre i el so es barregen i em porten a un estat de calma, fent-me reflexionar inspirant-me. També és una experiència sensorial plena, a la vegada que emocional i simbòlica. El mar una força poètica molt gran, ja que les seves onades poden representar pensaments, emocions i també poden ser una metàfora del pas del temps o de la recepta de la teva pau interior. Per això, en el meu vídeo no volia treure el so, sinó que volia que fes un personatge que acompanya i dialoga amb mi i amb el llibre.

Vull destacar que és una manera de reivindicar el valor de l’escolta interior i la contemplació en una societat que sovint ens exigeixen anar ràpidament i amb estímuls constants. L’educació artística des del meu punt de vista hauria de fomentar les connexions profundes amb un mateix i amb l’entorn perquè l’art no neix de la urgència sinó de la pausa i la sensibilitat de la persona. Aquest vídeo, no només és una representació visual sinó també us convido a reconnectar amb l’essencial per vosaltres. Em recorda que l’art pot aparèixer de la senzillesa d’un gest, de l’espai en què ens trobem o en una oaraula que ens trasnmet allò qeu necessitem.

Debat0el Registre 4

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 3

Publicat per

Registre 3

En aquestes imatges he volgut representar una etapa molt significativa de la vida: la primera joventut. Aquesta fase es caracteritza per la recerca de la mateixa identitat, la necessitat de llibertat i la descoberta constant del món i d’un mateix. És un moment en què explorem qui som i què ens agrada, provant activitats diferents que ens ajuden a conèixer-nos millor. No totes les persones segueixen el mateix camí: algunes troben la seva passió en l’adrenalina, d’altres en la natura,…
En aquestes imatges he volgut representar una etapa molt significativa de la vida: la primera joventut. Aquesta fase es…

En aquestes imatges he volgut representar una etapa molt significativa de la vida: la primera joventut. Aquesta fase es caracteritza per la recerca de la mateixa identitat, la necessitat de llibertat i la descoberta constant del món i d’un mateix. És un moment en què explorem qui som i què ens agrada, provant activitats diferents que ens ajuden a conèixer-nos millor. No totes les persones segueixen el mateix camí: algunes troben la seva passió en l’adrenalina, d’altres en la natura, viatjant, compartint moments amb animals, sortint de festa o simplement gaudint del silenci i la solitud.

Aquest treball m’ha permès reflexionar sobre com les imatges poden transmetre idees, emocions i etapes vitals sense necessitat de paraules. Ha estat interessant veure com, en seleccionar fotografies que em ressonaven, acabava parlant també de mi i dels camins que jo mateixa he volgut explorar. Potser no són les imatges més impactants visualment, però per a mi tenen sentit perquè representen opcions reals, llibertat d’escollir i ganes de viure experiències. El més difícil ha estat triar les fotos, ja que hi ha moltes maneres diferents de viure aquesta etapa. Tot i això, el procés m’ha semblat molt enriquidor.

Aquest exercici m’ha permès reflexionar sobre el poder comunicatiu de les imatges. He après a mirar amb més profunditat i a trobar significats simbòlics.

Debat0el Registre 3

No hi ha comentaris.

Publicat per

Segon Registre Visual

Publicat per

Segon Registre Visual

Hola, bona nit, companys i companyes: En aquest nou registre m’agradaria compartir amb vosaltres un símbol de protesta que he pogut veure…
Hola, bona nit, companys i companyes: En aquest nou registre m’agradaria compartir amb vosaltres un símbol de protesta que…

Hola, bona nit, companys i companyes:

En aquest nou registre m’agradaria compartir amb vosaltres un símbol de protesta que he pogut veure en l’entrada de diversos pobles de les diferents províncies catalanes.

Com veiem en les diferents imatges, els cartells de benvinguda als poblats, estan completament col·locats de manera inversa. Aquest fet denota un profund descontent per part dels treballadors del Sector Primari a causa de la precària situació en la qual es veuen avui dia. Les diferents polítiques aplicades pels dirigents com les restriccions de l’aigua o els impostos als quals se’ls suma l’inexistent manteniment de les infraestructures que necessiten com poden ser les diverses carreteres que freqüenten.

Tot plegat, ens porta a reflexionar sobre el paper que ocupa aquest sector en la nostra societat. Comptat i debatut, són el motor de la nostra societat, sense les seves labors, no seria possible omplir les nostres neveres i poder alimentar-nos adequadament.

Què us sembla aquesta protesta? Ho veieu necessari per invertir la situació en la qual viuen? Ens llegim!

 

 

 

 

 

 

Debat1el Segon Registre Visual

  1. Maria Neus Carles Roqué says:

    Hola Andoni, 

    He vist que encara no has creat la carpeta al Drive compartit de l’aula. És important que hi pengis les imatges, vídeos, àudios o qualsevol altre material tal com s’indica a l’enunciat. Això permet consultar els diferents elements amb més qualitat i resolució, i facilita molt la revisió del vostre treball.

    Pel que fa als registres, en tots dos has treballat amb fotografia. Et recordo que una part clau de l’activitat és experimentar amb diferents llenguatges artístics. T’animo a provar altres formats, com el vídeo, l’àudio o el collage, i explorar quins llenguatges et permeten transmetre millor el teu missatge.

    També és important que tinguis en compte la finalitat expressiva i comunicativa dels teus registres. No es tracta només de mostrar imatges, sinó de fer servir el llenguatge artístic per expressar una idea, una emoció o una reflexió en relació amb els conceptes que treballem: diferència, frontera, límit i alteritat.

    Segueix treballant i explorant, tens marge per fer créixer molt bé la proposta!

Publicat per

Registre 2

Publicat per

Registre 2

En aquest vídeo podeu observar un grup d’adolescents entrant a l’institut, un moment simbòlic que marca el pas de la infància a una nova etapa plena de canvis. M’he fixat en les seves expressions, el llenguatge corporal i la manera com interactuen amb l’entorn. Algunes mirades transmeten il·lusió, altres nerviosisme o desconfiança, reflectint la diversitat de vivències enfront d’un canvi tan significatiu. Per analitzar-ho, he tingut en compte aspectes emocionals, socials i visuals. Aquest procés ens ha permès entendre que…
En aquest vídeo podeu observar un grup d’adolescents entrant a l’institut, un moment simbòlic que marca el pas de…

En aquest vídeo podeu observar un grup d’adolescents entrant a l’institut, un moment simbòlic que marca el pas de la infància a una nova etapa plena de canvis. M’he fixat en les seves expressions, el llenguatge corporal i la manera com interactuen amb l’entorn. Algunes mirades transmeten il·lusió, altres nerviosisme o desconfiança, reflectint la diversitat de vivències enfront d’un canvi tan significatiu.

Per analitzar-ho, he tingut en compte aspectes emocionals, socials i visuals. Aquest procés ens ha permès entendre que l’adolescència és una etapa de construcció d’identitat i que cada persona la viu de manera única. L’entrada a l’institut pot suposar un repte, ja que implica adaptar-se a noves normes, establir relacions i assumir responsabilitats.

Una de les dificultats principals ha estat interpretar les emocions dels adolescents només a partir de les imatges, sense conèixer-ne el context personal. A més, l’anàlisi és subjectiva, ja que depèn de la percepció de cada observador.

En definitiva, aquest vídeo m’ha ajudat a reflexionar sobre el pas del temps i com cada etapa de la vida comporta aprenentatges i desafiaments que ens defineixen i con de tan joves hem de prendre decisions tan significatives.

Debat1el Registre 2

  1. Maria Neus Carles Roqué says:

    Hola Raquel, 

    En els dos registres que has presentat has utilitzat el vídeo com a llenguatge. Et recomano que experimentis amb altres llenguatges artístics (fotografia, àudio, dibuix, collage, etc.) per ampliar les possibilitats expressives dels teus registres.

    També és important assegurar-se que tot el material que presentis sigui de creació pròpia. Les captures les has de fer tu mateixa per garantir l’autenticitat del teu procés creatiu.

    He vist que en el primer registre no tens l’actifoli activat. Revisa-ho per tal que es pugui seguir correctament la teva feina.

    El més important d’aquesta activitat és l’experimentació creativa i artística, i en aquest sentit t’animo a fer un pas més enllà. Per exemple, en el segon registre, què vols mostrar exactament? Creus que el vídeo ho transmet de manera clara? Potser un altre llenguatge t’hauria permès expressar-ho millor? Són preguntes que et poden ajudar a enfocar futurs registres amb més intenció i profunditat.

    Ànims i endavant amb la feina!

Publicat per

Relat de l’educació artística

Publicat per

Relat de l’educació artística

Lliurament de l'activitat 2 …
Lliurament de l'activitat 2 …

Debat0el Relat de l’educació artística

No hi ha comentaris.

Publicat per

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Publicat per

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Lliurament de l'activitat 2 …
Lliurament de l'activitat 2 …

Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques

No hi ha comentaris.

Publicat per

Primer registre visual.

Publicat per

Primer registre visual.

Hola, bona tarda companys/es. Feia uns dies que reflexionava sobre aquesta primera tasca i de com enfocar-la, tal com heu dit alguns,…
Hola, bona tarda companys/es. Feia uns dies que reflexionava sobre aquesta primera tasca i de com enfocar-la, tal com…

Hola, bona tarda companys/es.

Feia uns dies que reflexionava sobre aquesta primera tasca i de com enfocar-la, tal com heu dit alguns, però aquests últims dies he trobat una idea que m’agradaria compartir amb tots vosaltres. Aquesta va molt relacionada a la petita ciutat on he crescut i amb els artistes que hi viuen.  Aprofitant que aquest mes va ser el 8M, m’agradaria fer menció d’una escultura feta a partir del treball amb la forja de grans dimensions que porta per títol “Dona vida”. A partir d’aquesta, l’autor vol representar la gran fortalesa que té la dona en la nostra societat juntament amb la seva capacitat de crear i transformar vides. És una crida a la fi de tota mena de desigualtat i abusos que estan patint al llarg del nostre dia a dia. És un bon exemple de la unió entre la reivindicació i la creativitat, una combinació perfecta per tal de donar suport a un canvi social camí a l’equitat.

Per si us interessa l’obra d’aquest gran artista i voleu veure més de les seves obres, comparteixo amb vosaltres el seu perfil d’Instagram on podreu veure un acurat treball de la forja: @hierroyforjamadruga

Espero que us agradi aquesta intervenció, ens llegim!

 

Debat0el Primer registre visual.

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat de l’educació artística

Publicat per

Relat de l’educació artística

Hola companys i companyes, deixo el meu relat sobre l’educació artística!   Lliurament de l'activitat 2 …
Hola companys i companyes, deixo el meu relat sobre l’educació artística!   Lliurament de l'activitat 2 …

Hola companys i companyes,

deixo el meu relat sobre l’educació artística!

 

Debat4el Relat de l’educació artística

  1. Daniel Blanco Teijelo says:

    Bon dia, Sandra,

    He decidit comentar el teu relat perquè m’he sentit identificat amb moltes de les coses que comentes. Per començar, coincideixo plenament amb tu en la relació amb la dansa i la música. Com comento en el meu relat, la música per a mi és un refugi emocional on canalitzo tots els meus sentiments i situacions que visc.

    Per mi el ball, ha sigut una forma d’expressió i comportament que m’ha ajudat a identificar-me i saber que necessito per estar bé amb mi mateix. Igual que tu, no puc imaginar la meva vida sense la música i el ball. El ritme per mi és art. Una habilitat que considero que hi ha persones més predisposades a dominar-les.

    El meu record sobre la pintura també està associat a grans festes infantils, aniversaris, festes majors de poble o carnestoltes com bé comentes. Aquesta manera de viure la pintura quedava reflectida en els llibres de contes sobre dibuixos animats que em llegien els meus pares i que recordo amb molt d’afecte com el Petit Príncep.

    L’educació artística ha de ser un valor fonamental en el desenvolupament personal dels infants i necessitem reforçar a les noves generacions aquestes inquietuds.

    Salutacions,

    Daniel Blanco Teijelo

  2. Alba Villoldo Martinez says:

    Hola, Sandra

    Comparto el fet de que la música i la dansa és una forma molt gratificant d’expressió. Personalment em relaciono més amb la música que amb la dansa, però al cap i a la fi tot està relacionat. M’ha agradagt molt com la teva vinculació a la dansa ha estat des de ben petita i has sabut tindre clar que eixe era el teu futur. Per cert, què interessant allò de ser Cheerleader! Sempre he pensat que això era més americà i que ací no s’estilava molt, però de debò que sí.

    Finalment, vull reprendre allò que dius de “considero que aquest reforç és crucial per al creixement d’un nen en l’educació artística”. És totalment cert el fet de tindre un pilar fonamental amb el qual poder sentir-te identificada, recolzava i ajudada a seguir endavant. Moltes vegades no es potència allò bo, sols allò en lo que vas mal/ has suspès. I sóc d’aquelles que sempre ha pensat que sí, que això necessita un reforç, però per què no seguri brindant oportunitats pel costat bo? Qui sap si estàs fent perdre a un infant la seva oportunitat de la vida de dedicar-se o trobar el camí en allò que més li agrada?

    No sé, crec que és molt bona representació la que fas i que comentes aspectes clau i vinculants a la vida dels infants i l’educació artísitca, que en aquest cas, per a tu també ho ha sigut.

    Ens seguim llegint!

    Alba.

  3. Marina Gálvez Gutiérrez says:

    Hola, Sandra
    M’ha encantat llegir el teu relat, ja que transmet a la perfecció la teva passió per les arts i com aquestes han estat presents en cada etapa de la teva vida. Es nota que la dansa, la música i la pintura no són només aficions per a tu, sinó una part essencial de la teva identitat, una manera d’expressar sentiments i de connectar amb el teu entorn.

    M’ha semblat molt bonic com expliques els teus inicis en la dansa i la influència que ha tingut la teva professora Rebecca en el teu camí. És inspirador veure com la seva motivació i el teu esforç t’han portat a fer de la dansa no només una passió, sinó també una professió. A més, el fet que hagis estat cheerleader, participis en concursos i siguis professora mostra el teu compromís i dedicació en aquest àmbit.

    També m’ha cridat molt l’atenció la teva relació amb la música i com aquesta ha anat evolucionant al llarg dels anys. Des de la flauta fins al piano, passant per la guitarra, és bonic veure com cada instrument ha tingut un paper especial en la teva vida i com, d’alguna manera, t’ha connectat amb la teva família, especialment amb el teu pare. El detall del concert de Nadal és molt emotiu, ja que mostra com la música pot ser un vincle afectiu molt fort.

    Finalment, m’ha semblat molt bonic el missatge final del teu relat. Destacar la importància del suport dels docents i de l’entorn familiar en el desenvolupament artístic dels infants és un aspecte fonamental, i la teva experiència n’és un gran exemple. També estic totalment d’acord amb tu quan dius que en l’art no hi ha una única manera de fer les coses i que l’esforç i l’expressió personal són el més important.

    En resum, el teu relat m’ha semblat molt inspirador i ple d’emoció.

    Marina.

  4. Alba Marzo Núñez says:

    Hola, Sandra,

    Que bé que puguis dedicar-te a la dansa. Admiro molt a la gent que us dediqueu a fer música i ball, ja que em desperten molta passió i m’inspiren des de la posició de públic. També m’agrada molt ballar i actualment estic fent ball com a hobby una horeta a la setmana en una acadèmia. Ho gaudeixo molt i admiro molt a la gent que teniu un talent en això. 

    Trobo molt interessant el fet que en el meu relat jo també faig referència a les meves mestres en el camp artístic, reservant-los un espai important en el relat i en el meu record. Veig, per com tu ho expliques i pel fet que ens diguis el nom de cadascuna d’elles, la importància que elles també han tingut per tu en la teva educació artística i en el teu relat de vida. Això em fa pensar en la rellevància d’aquesta figura i en la responsabilitat i la transcendència de la seva tasca.

    Finalment, també m’he sentit reconeguda amb el teu text en quant relates la literatura amb relació al dibuix. Per mi sempre han sigut dues arts que han anat lligades d’una manera o altra. Quan era petita la meva mare m’explicava uns contes que s’inventava ella mateixa i sempre m’animava a fer les il·lustracions. Recordo que un cop vam arribar a ella escriure una d’aquestes històries que era sempre oral i jo vaig fer-ne els dibuixos. I és un dels records físics més macos de la meva infància. Per això suposo que actualment el que més dibuixo és del tipus il·lustració infantil.

    Amb tot això m’adono que l’emocionalitat i els records agradables són vitals pel que fa a l’educació artística.