Bona nit a tothom! Us deixo el meu vídeo de tancament.

Ha sigut un plaer cursar aquesta assignatura!

Bon estiu,

Sandra.

Hola a tothom!

Deixo l’enllaç del meu muntatge final, espero que us agradi!

https://drive.google.com/drive/folders/1lZOxbU8wnyKj5iT84CGn4p3fp70mhhO3?usp=drive_link

Moltes gràcies!

En aquest últim registre he jugat amb la calma que busco com a silenci en mig del soroll, o com a respiració i inspiració enmig del caos. En aquest cas, dintre d’una societat on res para, res descansa, ni tan sols quan personalment ho fas, trobem petits moments en els quals busquem la calma dintre del caos.

A vegades és simple, a vegades una mica més complex. En aquest mostro com estic amb l’ordinador creant un projecte personal important, amb la necessitat d’inspiració, endinsant-me en els meus pensaments més profunds. En aquest cas, encara que jo pari i busqui aquest moment, la realitat de l’entorn dissocia la realitat. Per això, decideixo fer ús d’auriculars per poder amagar aquesta realitat i realment donar espai a la meva ment, tenint en compte que un cop surti d’aquesta bombolla, la vida seguirà i jo també.

Crec que és un bon tancament de registres, ja que, és la meva realitat diària. Buscar petits moments on trobar que la realitat de l’entorn nerviós, on vaig ofegada, amb una sensació d’angoixa i de no parar, se separi de petits gestos insignificants, amb un gran resultat per la meva ment.

I alhora, com aquests petits gestos que semblen petits poden tenir un gran impacte en la meva ment i en el meu benestar. És en aquests moments en els quals m’adono de l’impacte que tenen i de què aquest, és el meu refugi.

Una de les coses que més m’agrada és sortir a caminar pel meu barri quan no passa res. Quan està tranquil, com si en aquest no hi visqués ningú, com si estigués apagat. Escoltar als veïns passejant, el soroll d’una moto, una tele o els infants al parc rient. Tot en calma, com si el temps i les persones es prenguessin un descans.

Però tot això desapareix quan hi ha partit, el meu barri és Cornellà conegut pel camp de futbol de l’espanyol. De cop, el meu barri canvia totalment. Els carres s’omplen de gents, crits, paraulotes, càntics i alcohol. Gent amb banderes, samarretes, amb botzines sense parar de sonar i petards constantment. És com si el barri cobres vida d’una manera totalment diferent del seu dia a dia.

És impressionant com un mateix lloc se sent tan diferent de cop. A vegades sembla un barri desconnectat com si no existís, i de cop es converteix en una d’aquestes festes a les quals haguessis desitjat mai assistir. I tot i que això sovint em molesta, entenc aquesta afició de la gent i la seva unió, l’emoció col·lectiva que a vegades se’n va de les mans.

Viure aquesta situació em fa pensar que aquest no només és un barri sinó un espai físic en el qual reflectim el que sentim. I encara que a vegades aquesta situació és caòtica, gràcies a aquesta puc valorar la calma del barri quan la rutina ens ofega i no som capaços de gaudir el camí, i això també ho fa especial.

Registre 5

En aquest cas, parlarem de la calma en l’espai en el qual et situes i la necessitat personal que tinc que l’espai on estigui reflecteixi la meva ment.

En les imatges que he compartit s’observa de manera exagerada un ordre i una pau en l’espai, si és cert, que no en totes les situacions de la meva vida puc gaudir d’aquest ordre i aquesta calma en l’espai. Des que soc bastant petita soc conscient de la necessitat de mantenir ordre en la meva habitació per tal que la meva ment estigui tranquil·la i poc atabalada.

La sensació d’ordre em transmet calma i positivitat, el desordre al contrari em fa la sensació que la rutina ha agafat el poder de la meva vida.

Des del meu punt de vista el mateix ordre expressa el moment en el qual la teva ment es troba. Quan tinc l’habitació desordenada soc conscient que he deixat de banda el moment personal en el qual em trobo sense tenir en compte com em sento. Quan la torno a posar en ordre m’adono de com estava anteriorment.

Per aquest motiu, he volgut compartir dos espais en els quals em sento tranquil·la, la meva habitació i l’aula de la calma de l’escola en la qual treballo.

D’altra banda, també he afegit un vídeo de la flama d’una espelma, ja que quan encenc una espelma em dono uns quants minuts per pensar mentre aquesta de mica en mica es consumeix.

En aquest tercer registre per expressar moments en els quals jo em sento en pau i calma parlaré de l’art.

Trobem l’art en una quantitat de llocs diferents, en aquest cas, parlarem de la pintura com a mètode d’expressió dels sentiments. El procés que té l’art és llarg, no es realitza d’un dia a l’altre, ja no només pel fet que el pintor estigui inspirat o no ho estigui, sinó perquè de vegades no depèn de tu que la pintura estigui seca o mullada, tenint en compte que de vegades per seguir el quadre és necessari que ho estigui o que no. En el mateix moment en el qual vaig decidir realitzar el meu primer quadre em vaig adonar de la quantitat de necessitats que té la pintura i de la paciència necessària per poder realitzar un.

Avui dia, la calma és un dels meus espais segurs i una de les accions que més calma em transmet. Suposo que la necessitat de demanda de la meva concentració és més alta, i per aquest motiu deixo de banda tot allò que tinguin al meu cap per concentrar-me en allò que vull transmetre. El vídeo que he penjat es poden observar el procés de dos quadres i un encara no acabat. El primer quadre expressar, la meva calma, aquesta es pot observar amb els colors i la posició de l’animal, en la segona la meva ansietat i frustració també observant els colors utilitzats i la posició de l’animal.

També comparteixo amb vosaltres altres obres d’art realitzades al drive.

Espero que us animeu a donar-li una ullada i que us agradin!

Hola a tothom!

Comparteixo aquestes imatges seguint el meu objectiu en el qual a través de diferents imatges i vídeos realitzats durant el meu entorn expresso la calma. En aquest cas, comparteixo diverses imatges que vaig realitzar al Canadà on es poden observar unes aigües tranquil·les i transparents, envoltades de molta vegetació.

Un entorn ple de fauna i flora, petits i grans animals. Tenir l’oportunitat de caminar envoltada del soroll dels ocells en la seva llibertat, de l’aigua xocant amb les roques i la naturalitat d’aquests llocs. Aquests espais en els quals mostren la calma a través d’un espai pausat l’acceleració de la nostra vida quotidiana en la qual no parem a observar el món.

Actualment, en aquests mesos sentim una gran quantitat de càrregues diàries i vivim en mode automàtic, per aquest motiu, és important buscar la senzillesa i fixar-nos en el nostre entorn, gaudir dels petits detalls i connectar amb nosaltres mateixos.

Trobar-te en aquest mode pot provocar una sensació d’estrès i ansietat en la qual, només vius per totes aquelles coses que de mica en mica has de fer, i no de totes aquelles coses que realment et deixen ser tu i afavoreixen la mateixa pau mental. Per mi, passejar al voltant de prats i natura com aquestes imatges compartides amb vosaltres, afavoreixen la meva calma i fomenten la meva pau mental.

Bon dia a tothom! Aquest és el meu primer enregistrament en el qual inicio els meus enregistraments amb diferents coses que em transmeten calma. Aquest vídeo està creat per diferents vídeos en els quals podem observar diferents situacions. Soc una persona molt nerviosa i des de ben petita busco la calma de diferents maneres. Un cop vaig poder desenvolupar l’autonomia viatjant aquest aspecte va ser rellevant en la meva vida. Viatjar amb les meves amigues es va convertir en una afició que sovint realitzo, ja que com a mínim realitzem dues o tres escapades a l’any.
Conèixer nous llocs i poder investigar sobre la llegenda d’aquest va crear una necessitat en mi, perquè a partir d’aquest he pogut anar observant que limitats estem en el nostre dia a dia, i totes les coses que ens perdem al nostre voltant. Els diferents estils de vida que podem trobar, les diferents aficions i fins i tot els diferents recursos dels quals depenem. Una necessitat en la qual trobo el meu espai segur. En alguns vídeos s’escolta l’aire que colpeja amb el meu telèfon, aquest soroll per alguns pot semblar desagradable per a mi és la clau d’una zona on colpeja el vent o l’aigua, lloc on probablement gaudim d’un paisatge en el qual la ment descansa.

Soc d’aquestes persones que busca petits moments de reconnexió connectant amb diferents situacions per aquest motiu trobareu diferents enregistraments connectant amb la meva calma interior.

Hola companys i companyes,

deixo el meu relat sobre l’educació artística!

Hola companys i companyes, comparteixo amb vosaltres el meu mapa on explico la meva relació amb l’art. En aquest podreu observar que en cada una de les arts que apareixen, una de les fotos és meva pròpia. Espero que us agradi.