Bona tarda! Deixo aqui el meu video final, espero que us agradi!<3 Link video: https://drive.google.com/drive/folders/1oNphtJXqFacsbsxzT1MdFegnwgcXdyTr?usp=sharing

En aquesta fase del treball, dedicada a reflexionar sobre el pas dels anys i les diferents etapes de la vida, he decidit gravar una entrevista al meu avi. He escollit aquest format perquè volia captar de manera directa i íntima la seva veu, els seus records i les seves reflexions. A través de les seves paraules, he pogut observar com ha viscut cadascuna de les etapes vitals: la infància en un context molt diferent al d’avui, la joventut plena d’il·lusions i limitacions, i l’etapa adulta marcada per la responsabilitat, la feina i el sacrifici.

Escoltar-lo m’ha fet adonar de com han canviat les maneres de viure, però també de com alguns valors i emocions es mantenen. L’àudio em sembla un mitjà molt potent perquè permet captar el to, l’emoció i les pauses, i això dona una dimensió més profunda a l’experiència. He après molt d’aquesta conversa, no només sobre ell, sinó també sobre mi mateixa i sobre com entenem el pas del temps. La dificultat principal ha estat resumir tot el que m’ha compartit en un sol arxiu, ja que cada paraula tenia molt valor. Aquesta experiència m’ha connectat amb la memòria, el respecte i la importància d’escoltar.

En aquesta part del treball he volgut representar l’etapa adulta, on gran part de la vida gira al voltant del món laboral. A través de fotografies de diferents professions —com infermeres, una perruquera i una professional de la gestió d’esdeveniments i xarxes socials— he volgut reflectir com, en aquesta fase, les persones dediquem una gran quantitat de temps, energia i identitat a la nostra feina.

L’observació de les imatges m’ha portat a reflexionar sobre com, en l’edat adulta, el treball no només ocupa el nostre temps, sinó que sovint defineix part de qui som. He analitzat com cada professió implica unes habilitats i unes relacions específiques: la cura cap als altres, la creativitat, l’organització, la capacitat d’adaptació. També he pogut veure com, tot i tractar-se d’entorns molt diferents, totes les feines comparteixen l’esforç, la dedicació i la importància de les xarxes humanes dins l’àmbit laboral.

Aquest exercici m’ha fet prendre consciència de la rellevància que té trobar un equilibri entre vida personal i professional, ja que l’excés de dedicació a la feina pot provocar desconnexió d’altres àmbits essencials de la vida. La dificultat principal ha estat sintetitzar visualment una realitat tan àmplia i diversa com la vida adulta en unes poques imatges. Tot i això, penso que aquestes fotografies transmeten clarament com, a través de la feina, construïm part de la nostra identitat i connectem amb la societat.

En aquestes imatges he volgut representar una etapa molt significativa de la vida: la primera joventut. Aquesta fase es caracteritza per la recerca de la mateixa identitat, la necessitat de llibertat i la descoberta constant del món i d’un mateix. És un moment en què explorem qui som i què ens agrada, provant activitats diferents que ens ajuden a conèixer-nos millor. No totes les persones segueixen el mateix camí: algunes troben la seva passió en l’adrenalina, d’altres en la natura, viatjant, compartint moments amb animals, sortint de festa o simplement gaudint del silenci i la solitud.

Aquest treball m’ha permès reflexionar sobre com les imatges poden transmetre idees, emocions i etapes vitals sense necessitat de paraules. Ha estat interessant veure com, en seleccionar fotografies que em ressonaven, acabava parlant també de mi i dels camins que jo mateixa he volgut explorar. Potser no són les imatges més impactants visualment, però per a mi tenen sentit perquè representen opcions reals, llibertat d’escollir i ganes de viure experiències. El més difícil ha estat triar les fotos, ja que hi ha moltes maneres diferents de viure aquesta etapa. Tot i això, el procés m’ha semblat molt enriquidor.

Aquest exercici m’ha permès reflexionar sobre el poder comunicatiu de les imatges. He après a mirar amb més profunditat i a trobar significats simbòlics.

En aquest vídeo podeu observar un grup d’adolescents entrant a l’institut, un moment simbòlic que marca el pas de la infància a una nova etapa plena de canvis. M’he fixat en les seves expressions, el llenguatge corporal i la manera com interactuen amb l’entorn. Algunes mirades transmeten il·lusió, altres nerviosisme o desconfiança, reflectint la diversitat de vivències enfront d’un canvi tan significatiu.

Per analitzar-ho, he tingut en compte aspectes emocionals, socials i visuals. Aquest procés ens ha permès entendre que l’adolescència és una etapa de construcció d’identitat i que cada persona la viu de manera única. L’entrada a l’institut pot suposar un repte, ja que implica adaptar-se a noves normes, establir relacions i assumir responsabilitats.

Una de les dificultats principals ha estat interpretar les emocions dels adolescents només a partir de les imatges, sense conèixer-ne el context personal. A més, l’anàlisi és subjectiva, ja que depèn de la percepció de cada observador.

En definitiva, aquest vídeo m’ha ajudat a reflexionar sobre el pas del temps i com cada etapa de la vida comporta aprenentatges i desafiaments que ens defineixen i con de tan joves hem de prendre decisions tan significatives.

REFLEXIÓ SOBRE LA MEVA EDUCACIÓ ARTÍSTICA 

L’educació artística ha estat present en diferents moments de la meva vida, tant dins com fora de l’àmbit escolar. Tot i que no he seguit una trajectòria professional en l’àmbit artístic, les experiències viscudes al llarg dels anys m’han ajudat a entendre la importància de les arts en el desenvolupament personal i acadèmic. En aquest relat, reflexionaré sobre la meva formació en educació artística, incloent-hi experiències tant en les arts visuals i plàstiques com en la música, i analitzaré com aquestes experiències han influït en la meva manera d’entendre l’educació artística avui dia. També consideraré quins elements han faltat en la meva formació i com podria haver estat una educació artística més enriquidora.

Educació artística a l’escola

Durant la meva escolaritat, l’educació artística formava part del currículum acadèmic, especialment en les primeres etapes. Recordo les classes de plàstica, on fèiem manualitats, dibuixàvem i pintàvem. Aquestes activitats eren sovint un moment de desconnexió de la resta de matèries i em permetien expressar-me de manera lliure i creativa. Un dels aspectes que més m’agradava era veure com els meus dibuixos milloraven amb la pràctica, cosa que em va ajudar a entendre que la creativitat es pot desenvolupar amb esforç i constància.

Pel que fa a la música, les classes sovint es basaven a cantar cançons o escoltar melodies senzilles. Vaig aprendre a tocar un instrument a l’escola, la flauta, aquestes sessions eren una oportunitat per gaudir de la música i per treballar aspectes com el ritme i la coordinació. Tot i això, sento que en general les classes de música es podrien haver enfocat d’una manera més activa i participativa, promovent la creació musical o l’experimentació amb instruments. Moltes vegades, la música quedava relegada a activitats puntuals, com cantar cançons per Nadal o preparar petites actuacions per a festivitats escolars.

Una altra qüestió que recordo és que l’educació artística a l’escola sovint no es valorava de la mateixa manera que altres assignatures. Mentre que les matemàtiques o la llengua eren considerades matèries fonamentals, la plàstica i la música semblaven tenir un paper més secundari. Això es reflectia en el temps dedicat a aquestes assignatures i en la manca de recursos destinats a fomentar una educació artística de qualitat. En moltes ocasions, les activitats de plàstica es reduïen a pintar dibuixos ja fets o a seguir models rígids, sense gairebé espai per a la creativitat individual.

Experiències artístiques fora de l’escola

Fora de l’escola, vaig tenir la sort de participar en activitats artístiques que em van permetre explorar diferents disciplines. Vaig fer ballet, funky, flamenc i altres balls durant alguns anys, la qual cosa em va ensenyar molt sobre expressió corporal, disciplina i treball en equip. Ballar era una manera de connectar amb la música a través del moviment i em va aportar molta seguretat i confiança. A més, aquestes experiències em van ajudar a entendre que l’art no només es limita a la pintura o la música, sinó que també es pot expressar a través del cos i del moviment.

També vaig assistir a classes de dibuix artístic, on vaig poder aprofundir més en les tècniques de dibuix i pintura. Aquesta experiència va ser molt gratificant, ja que vaig poder veure un progrés clar en les meves habilitats. L’ambient del taller de dibuix era molt inspirador, envoltada de persones amb interessos similars i amb l’oportunitat d’aprendre de professionals del sector. El fet de tenir un espai on podia expressar-me lliurement i millorar a poc a poc em va fer valorar encara més el procés creatiu.

A més de les meves experiències com a practicant, sempre he gaudit de les arts com a espectadora. M’encanta visitar museus, assistir a concerts i seguir artistes, sigui a través de xarxes socials o en esdeveniments culturals. Aquestes activitats m’aporten una visió molt enriquidora sobre diferents formes d’expressió artística i em permeten continuar aprenent. Quan visito un museu o escolto un concert, intento connectar amb el que l’artista vol transmetre i entendre les diferents interpretacions que pot tenir una obra d’art o una peça musical.

Reflexió sobre la meva educació artística

Mirant enrere, crec que l’educació artística que vaig rebre a l’escola es va centrar més en activitats puntuals que no pas en un desenvolupament artístic profund. Les classes de plàstica eren sovint espais per fer manualitats sense un context artístic clar, i a les classes de música hi faltava una dimensió més creativa. En canvi, les experiències fora de l’escola van tenir un impacte molt més gran en la meva percepció de l’art, ja que em van permetre explorar i desenvolupar habilitats reals. Això em porta a reflexionar sobre la importància de donar més protagonisme a l’educació artística dins el sistema educatiu formal.

En aquest sentit, estic molt d’acord amb l’article de Vaquero i Gómez del Águila (2018), que assenyala la falta d’expectatives i la deslegitimació social de l’educació artística dins del sistema educatiu. Sovint, les arts es veuen com una activitat de temps lliure o d’entreteniment, sense reconèixer el seu potencial educatiu i formatiu. Crec que és fonamental canviar aquesta percepció i apostar per una educació artística que fomenti el pensament crític, la creativitat i l’expressió personal. A més, considero que la formació del professorat en aquest àmbit hauria de ser més completa, perquè moltes vegades la manca d’una educació artística de qualitat és causada per la poca preparació dels docents en aquest camp.

En la meva trajectòria, m’adono que hauria estat enriquidor tenir més opcions per experimentar amb diferents formes d’art i haver pogut integrar l’art en altres àrees d’aprenentatge. Crec que una educació artística més transversal, que combinés música, arts visuals, expressió corporal i tecnologia, podria haver generat una experiència més rica i significativa.

Conclusions

En conclusió, la meva trajectòria en educació artística ha estat marcada per un contrast entre les experiències dins i fora de l’escola. Mentre que a l’aula les arts visuals i la música sovint tenien un paper secundari, les activitats extra curriculars em van permetre descobrir el potencial de les arts per al desenvolupament personal i acadèmic. Ara, com a futura mestra, tinc clar que vull oferir als meus futurs alumnes una educació artística més significativa i enriquidora, on les arts no siguin només una activitat d’esbarjo, sinó una eina per aprendre, créixer i expressar-se lliurement. A més, crec que és essencial reivindicar la importància de les arts dins del currículum escolar i donar als infants les eines necessàries perquè puguin desenvolupar el seu potencial creatiu al màxim. Així, es podria garantir una formació més completa i enriquidora que valori l’art com una part fonamental de l’educació.

Referències bibliogràfiques:

Vaquero, C. [Carmen] i Gómez del Águila, L.M. [Luisa María]. (2018). Educación artística, desconsideración social y falta de expectativas. Consecuencias de la reproducción como paradigma no-educativo. Educación Artística: revista de investigación, (9), 220 – 236.

En aquesta entrada presento el meu mapa visual de pràctiques artístiques i culturals, on reflexiono sobre la meva relació amb les arts, tant des d’una perspectiva de participació activa com de gaudi com a espectadora.

Des de petita, l’art ha estat present en la meva vida a través de diverses disciplines. He practicat ballet, funky, flamenc, activitats que em van permetre expressar-me a través del moviment i gaudir de la música. A més, vaig fer dibuix artístic, una experiència molt especial per a mi, ja que em va fer veure com podia millorar amb la pràctica i desenvolupar la meva creativitat.

Actualment, encara que ja no practico cap disciplina artística de manera activa, continuo vinculada a l’art d’altres formes. M’agrada molt visitar museus, anar a concerts i seguir artistes, ja sigui a través de les xarxes socials o assistint a esdeveniments culturals. Aquestes experiències em permeten mantenir el contacte amb diferents formes d’expressió artística i gaudir-ne com a espectadora.

Les meves preferències actuals estan molt relacionades amb la música i la poesia i escriptura, ja que són formes d’art que em permeten connectar amb les emocions i la creativitat. A més, gaudeixo molt de cuinar i tastar menjars nous, una altra forma d’experimentació creativa que combina colors, textures i sabors. També m’agrada gravar-me cuinant i veure pel·lícules i sèries, una manera de gaudir de les narratives visuals i submergir-me en diferents mons i històries.

Un dels moments més importants de la meva relació amb l’art va ser quan feia dibuix artístic. Veure com millorava amb la pràctica em va fer una sensació de satisfacció i aprenentatge molt enriquidora. Aquesta experiència em va ensenyar que la creativitat es pot treballar i desenvolupar, i que l’art és una eina poderosa d’expressió personal.

Encara que ara em relaciono amb l’art de manera diferent, continua sent un element clau en la meva manera de viure i d’entendre el món.