És molt bonic com s’entrellacen els teus records personals amb reflexions sobre l’educació artística, mostrant que l’art no és només una matèria acadèmica, sinó una experiència que marca el dia a dia.
M’ha agradat especialment la manera com descrius les sensacions físiques i emocionals associades a la creació artística, com el record del paper mullat o l’olor de la cola blanca. Aquestes imatges donen una dimensió molt sensorial al teu relat i m’han fet connectar amb la teva història. També trobo molt interessant la idea de valorar més l’experimentació que no pas l’elit artística, ja que reflecteix una visió més inclusiva, personal i accessible de l’art.
A més, la reflexió final sobre la necessitat d’una educació artística oberta, creativa i interdisciplinària és molt encertada. És molt bonic llegir aquesta visió sobre com l’art pot contribuir a formar persones més sensibles, crítiques i lliures.
Finalment, m’agradaria fer-te una pregunta sobre les arts escèniques i musicals, ja que menciones que per a tu són una “assignatura pendent”. Has pensat a explorar més les arts escèniques i musicals en el futur? Com creus que podrien complementar la teva experiència artística fins ara?
Moltes gràcies per un relat tan bonic i inspirador,
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bon dia Marta,
És molt bonic com s’entrellacen els teus records personals amb reflexions sobre l’educació artística, mostrant que l’art no és només una matèria acadèmica, sinó una experiència que marca el dia a dia.
M’ha agradat especialment la manera com descrius les sensacions físiques i emocionals associades a la creació artística, com el record del paper mullat o l’olor de la cola blanca. Aquestes imatges donen una dimensió molt sensorial al teu relat i m’han fet connectar amb la teva història. També trobo molt interessant la idea de valorar més l’experimentació que no pas l’elit artística, ja que reflecteix una visió més inclusiva, personal i accessible de l’art.
A més, la reflexió final sobre la necessitat d’una educació artística oberta, creativa i interdisciplinària és molt encertada. És molt bonic llegir aquesta visió sobre com l’art pot contribuir a formar persones més sensibles, crítiques i lliures.
Finalment, m’agradaria fer-te una pregunta sobre les arts escèniques i musicals, ja que menciones que per a tu són una “assignatura pendent”. Has pensat a explorar més les arts escèniques i musicals en el futur? Com creus que podrien complementar la teva experiència artística fins ara?
Moltes gràcies per un relat tan bonic i inspirador,
Alba.