Bona tarda,

A continuació, podeu veure el meu vídeo :

Vídeo el 19-6-25 a les 18.37

36400f2ba4f14cf1b220f21d02926b9a

En aquest registre he volgut posar el focus en les persones que estimo, aquelles que em fan sentir feliç, segura i en pau. He combinat fotografies i petits fragments de vídeo per mostrar moments quotidians compartits, on el gest senzill i la presència dels altres esdevenen essencials per reconnectar amb la calma.

Després d’explorar la dansa i l’autopercepció, aquest registre m’ha ajudat a entendre que la serenor no és només una conquesta individual, sinó que sovint és una construcció col·lectiva. Els vincles afectius, l’amor, l’amistat i la cura m’ajuden a sostenir-me quan el caos mental o emocional es fa present. Són espais de contenció, d’escolta i d’equilibri.

Aquestes imatges no busquen capturar la perfecció, sinó la veritat d’un instant compartit, els detalls que donen sentit als dies i que sovint passen desapercebuts. A través de la mirada artística i crítica que estic desenvolupant al llarg de l’activitat, m’adono que la diferència, l’alteritat i els límits també es troben en les relacions: qui hi és, qui no, com ens cuidem, com ens escoltem.

Amb aquest registre, vull reivindicar l’alegria com a forma de resistència i de calma. Una calma compartida, construïda amb l’altre i que esdevé possible gràcies a la confiança i al vincle. Aquest procés m’ha ajudat a veure amb més claredat quins espais i persones són refugi, i m’anima a seguir reflexionant sobre com aquests vincles poden ser ponts en lloc de fronteres.

En aquest segon registre he treballat amb una sèrie de fotografies fetes davant del mirall, com a manera de reflexionar sobre la percepció que tenim de nosaltres mateixos i com aquesta pot canviar en funció de l’estat emocional, el moment vital o fins i tot el context físic.

Aquestes imatges no són autoretrats convencionals. No busquen una estètica perfecta, sinó que intenten capturar instants de pausa, de dubte, de reconeixement i de calma. Davant del mirall, ens observem però també ens qüestionem. El mirall esdevé una frontera simbòlica entre el que mostrem i el que som, entre com ens veiem i com ens voldríem veure.

A través d’aquest registre, continuo aprofundint en el meu tema: la calma com a espai interior al qual s’arriba després d’haver transitat el desordre mental. Aquest cop, però, no a través del moviment, sinó de la quietud i la introspecció. Les fotos intenten capturar aquesta tensió entre el jo visible i el jo intern, i com les nostres percepcions poden actuar com una barrera o, alhora, com un pont per accedir a un estat de serenor.

El procés m’ha fet pensar en com de condicionades estan les nostres mirades per criteris externs, i com això afecta la manera com ens relacionem amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixes. M’interessa seguir explorant aquesta dualitat entre percepció externa i emoció interna, especialment en espais aparentment neutres com el mirall, però carregats de significat.

En aquest primer registre he volgut explorar el contrast entre el caos mental i la troballa de la calma, a través del moviment corporal i la dansa. He enregistrat un vídeo on ballo salsa i bachata, dos estils que em connecten amb el present, em retornen al cos i em permeten alliberar tensions acumulades.

El tema central que vull desenvolupar al llarg d’aquesta activitat és com, després de moments difícils, confusos o dolorosos, pot aparèixer un espai de calma, no com a passivitat, sinó com un estat construït des de l’expressió i la consciència. Ballar és per a mi una pràctica artística i emocional que m’ajuda a reconnectar amb mi mateixa i recuperar un cert equilibri.

He escollit un espai íntim i conegut per enregistrar el vídeo, ja que també volia mostrar com els entorns quotidians poden esdevenir escenaris de creació. Aquest registre vol transmetre serenor, però també força, vitalitat i resistència emocional.

Amb aquest primer exercici m’he adonat que la calma també pot expressar-se en moviment, en la fluïdesa, en el ritme. La principal dificultat ha estat deixar de banda l’autoexigència estètica i centrar-me en l’autenticitat del gest. M’agradaria seguir aprofundint en com aquesta calma es manifesta en diferents espais i situacions del meu entorn proper, i com es veu afectada per les fronteres, visibles o invisibles, que travessem dia a dia.

En aquest registre visual he volgut capturar alguna cosa més que una escena del temps atmosfèric. El vídeo comença amb una forta pluja que agita les flors del balcó, el so de l’aigua colpejant amb força, el cel gris, i la meva gossa inquieta, nerviosa davant la tempesta. Tot transmet un estat d’agitació, d’incomoditat, que moltes vegades s’assembla a com ens sentim en els dies difícils: confusió, soroll, i una sensació de no tenir el control.
No obstant això, minuts després, en obrir de nou la finestra, el paisatge canvia per complet. El sol il·lumina el carrer, la gent torna a sortir, els ocells canten i la meva gossa, ara tranquil·la, es tomba en el sòl. Aquest canvi sobtat m’ha fet reflexionar sobre la forma en què les nostres emocions també canvien, a vegades sense avisar, i com fins i tot els moments més grisos poden donar pas a instants de pau inesperada.
He après a mirar l’agitació no com una cosa negativa, sinó com a part natural d’un procés. Dies dolents, nervis, confusió… tot forma part d’estar vius. I així com després de la tempesta va venir el sol, també nosaltres podem trobar calma i bellesa després del caos. L’important és no jutjar el moment que vivim, sinó aprendre a estar en ell, sabent que res és permanent.
Aquest exercici m’ha ajudat a entendre que tot estat emocional té la seva funció, i que també en l’incòmode hi ha una cosa valuosa que observar. La naturalesa ens ho recorda constantment: sempre hi ha transformació.

En el meu vídeo he volgut capturar un moment que per mi és molt íntim i senzill. Aparec en la platja, llegint un llibre mentre les onades arriben suaument a la sorra i el mar es desplega davant meu. Aquesta escena és senzilla, tot i que aparentment és un escenari quotidià, per a mi és una font profunda d’inspiració en connexió amb l’art. He volgut capturar aquest moment perquè simbolitzen la fusió entre dos mons que m’inspira profundament i tenen una relació amb l’art. La platja simbolitza un espai de llibertat, on el pensament flueix lliure com el mar. Aquest moment desperta en el meu món interior la lectura i el món exterior que ofereix la natura com en aquest cas el mar. Quan llegeixo a la platja a les paraules del llibre i el so es barregen i em porten a un estat de calma, fent-me reflexionar inspirant-me. També és una experiència sensorial plena, a la vegada que emocional i simbòlica. El mar una força poètica molt gran, ja que les seves onades poden representar pensaments, emocions i també poden ser una metàfora del pas del temps o de la recepta de la teva pau interior. Per això, en el meu vídeo no volia treure el so, sinó que volia que fes un personatge que acompanya i dialoga amb mi i amb el llibre.

Vull destacar que és una manera de reivindicar el valor de l’escolta interior i la contemplació en una societat que sovint ens exigeixen anar ràpidament i amb estímuls constants. L’educació artística des del meu punt de vista hauria de fomentar les connexions profundes amb un mateix i amb l’entorn perquè l’art no neix de la urgència sinó de la pausa i la sensibilitat de la persona. Aquest vídeo, no només és una representació visual sinó també us convido a reconnectar amb l’essencial per vosaltres. Em recorda que l’art pot aparèixer de la senzillesa d’un gest, de l’espai en què ens trobem o en una oaraula que ens trasnmet allò qeu necessitem.

A continuació us deixo una petita part de mi perquè em conegueu més, és un mapa en el qual podeu veure la meva relació amb el món artístic des d’una manera sintetitzada.

Bona tarda,

Soc la Marina, adjunto la mesa presentació una mica sobre la meva visió sobre l’educació artística i el que espero d’aquesta assignatura.

Presentació Marina Galvez Gutiérrez