Hola, bona nit, companys i companyes:

En aquest nou registre m’agradaria compartir amb vosaltres un símbol de protesta que he pogut veure en l’entrada de diversos pobles de les diferents províncies catalanes.

Com veiem en les diferents imatges, els cartells de benvinguda als poblats, estan completament col·locats de manera inversa. Aquest fet denota un profund descontent per part dels treballadors del Sector Primari a causa de la precària situació en la qual es veuen avui dia. Les diferents polítiques aplicades pels dirigents com les restriccions de l’aigua o els impostos als quals se’ls suma l’inexistent manteniment de les infraestructures que necessiten com poden ser les diverses carreteres que freqüenten.

Tot plegat, ens porta a reflexionar sobre el paper que ocupa aquest sector en la nostra societat. Comptat i debatut, són el motor de la nostra societat, sense les seves labors, no seria possible omplir les nostres neveres i poder alimentar-nos adequadament.

Què us sembla aquesta protesta? Ho veieu necessari per invertir la situació en la qual viuen? Ens llegim!

En aquest vídeo podeu observar un grup d’adolescents entrant a l’institut, un moment simbòlic que marca el pas de la infància a una nova etapa plena de canvis. M’he fixat en les seves expressions, el llenguatge corporal i la manera com interactuen amb l’entorn. Algunes mirades transmeten il·lusió, altres nerviosisme o desconfiança, reflectint la diversitat de vivències enfront d’un canvi tan significatiu.

Per analitzar-ho, he tingut en compte aspectes emocionals, socials i visuals. Aquest procés ens ha permès entendre que l’adolescència és una etapa de construcció d’identitat i que cada persona la viu de manera única. L’entrada a l’institut pot suposar un repte, ja que implica adaptar-se a noves normes, establir relacions i assumir responsabilitats.

Una de les dificultats principals ha estat interpretar les emocions dels adolescents només a partir de les imatges, sense conèixer-ne el context personal. A més, l’anàlisi és subjectiva, ja que depèn de la percepció de cada observador.

En definitiva, aquest vídeo m’ha ajudat a reflexionar sobre el pas del temps i com cada etapa de la vida comporta aprenentatges i desafiaments que ens defineixen i con de tan joves hem de prendre decisions tan significatives.

Hola, bona tarda companys/es.

Feia uns dies que reflexionava sobre aquesta primera tasca i de com enfocar-la, tal com heu dit alguns, però aquests últims dies he trobat una idea que m’agradaria compartir amb tots vosaltres. Aquesta va molt relacionada a la petita ciutat on he crescut i amb els artistes que hi viuen.  Aprofitant que aquest mes va ser el 8M, m’agradaria fer menció d’una escultura feta a partir del treball amb la forja de grans dimensions que porta per títol “Dona vida”. A partir d’aquesta, l’autor vol representar la gran fortalesa que té la dona en la nostra societat juntament amb la seva capacitat de crear i transformar vides. És una crida a la fi de tota mena de desigualtat i abusos que estan patint al llarg del nostre dia a dia. És un bon exemple de la unió entre la reivindicació i la creativitat, una combinació perfecta per tal de donar suport a un canvi social camí a l’equitat.

Per si us interessa l’obra d’aquest gran artista i voleu veure més de les seves obres, comparteixo amb vosaltres el seu perfil d’Instagram on podreu veure un acurat treball de la forja: @hierroyforjamadruga

Espero que us agradi aquesta intervenció, ens llegim!