En aquesta fase del treball, dedicada a reflexionar sobre el pas dels anys i les diferents etapes de la vida, he decidit gravar una entrevista al meu avi. He escollit aquest format perquè volia captar de manera directa i íntima la seva veu, els seus records i les seves reflexions. A través de les seves paraules, he pogut observar com ha viscut cadascuna de les etapes vitals: la infància en un context molt diferent al d’avui, la joventut plena d’il·lusions i limitacions, i l’etapa adulta marcada per la responsabilitat, la feina i el sacrifici.

Escoltar-lo m’ha fet adonar de com han canviat les maneres de viure, però també de com alguns valors i emocions es mantenen. L’àudio em sembla un mitjà molt potent perquè permet captar el to, l’emoció i les pauses, i això dona una dimensió més profunda a l’experiència. He après molt d’aquesta conversa, no només sobre ell, sinó també sobre mi mateixa i sobre com entenem el pas del temps. La dificultat principal ha estat resumir tot el que m’ha compartit en un sol arxiu, ja que cada paraula tenia molt valor. Aquesta experiència m’ha connectat amb la memòria, el respecte i la importància d’escoltar.

En aquest registre visual he volgut capturar alguna cosa més que una escena del temps atmosfèric. El vídeo comença amb una forta pluja que agita les flors del balcó, el so de l’aigua colpejant amb força, el cel gris, i la meva gossa inquieta, nerviosa davant la tempesta. Tot transmet un estat d’agitació, d’incomoditat, que moltes vegades s’assembla a com ens sentim en els dies difícils: confusió, soroll, i una sensació de no tenir el control.
No obstant això, minuts després, en obrir de nou la finestra, el paisatge canvia per complet. El sol il·lumina el carrer, la gent torna a sortir, els ocells canten i la meva gossa, ara tranquil·la, es tomba en el sòl. Aquest canvi sobtat m’ha fet reflexionar sobre la forma en què les nostres emocions també canvien, a vegades sense avisar, i com fins i tot els moments més grisos poden donar pas a instants de pau inesperada.
He après a mirar l’agitació no com una cosa negativa, sinó com a part natural d’un procés. Dies dolents, nervis, confusió… tot forma part d’estar vius. I així com després de la tempesta va venir el sol, també nosaltres podem trobar calma i bellesa després del caos. L’important és no jutjar el moment que vivim, sinó aprendre a estar en ell, sabent que res és permanent.
Aquest exercici m’ha ajudat a entendre que tot estat emocional té la seva funció, i que també en l’incòmode hi ha una cosa valuosa que observar. La naturalesa ens ho recorda constantment: sempre hi ha transformació.

En aquest cas, parlarem de la calma en l’espai en el qual et situes i la necessitat personal que tinc que l’espai on estigui reflecteixi la meva ment.

En les imatges que he compartit s’observa de manera exagerada un ordre i una pau en l’espai, si és cert, que no en totes les situacions de la meva vida puc gaudir d’aquest ordre i aquesta calma en l’espai. Des que soc bastant petita soc conscient de la necessitat de mantenir ordre en la meva habitació per tal que la meva ment estigui tranquil·la i poc atabalada.

La sensació d’ordre em transmet calma i positivitat, el desordre al contrari em fa la sensació que la rutina ha agafat el poder de la meva vida.

Des del meu punt de vista el mateix ordre expressa el moment en el qual la teva ment es troba. Quan tinc l’habitació desordenada soc conscient que he deixat de banda el moment personal en el qual em trobo sense tenir en compte com em sento. Quan la torno a posar en ordre m’adono de com estava anteriorment.

Per aquest motiu, he volgut compartir dos espais en els quals em sento tranquil·la, la meva habitació i l’aula de la calma de l’escola en la qual treballo.

D’altra banda, també he afegit un vídeo de la flama d’una espelma, ja que quan encenc una espelma em dono uns quants minuts per pensar mentre aquesta de mica en mica es consumeix.

En aquest tercer registre per expressar moments en els quals jo em sento en pau i calma parlaré de l’art.

Trobem l’art en una quantitat de llocs diferents, en aquest cas, parlarem de la pintura com a mètode d’expressió dels sentiments. El procés que té l’art és llarg, no es realitza d’un dia a l’altre, ja no només pel fet que el pintor estigui inspirat o no ho estigui, sinó perquè de vegades no depèn de tu que la pintura estigui seca o mullada, tenint en compte que de vegades per seguir el quadre és necessari que ho estigui o que no. En el mateix moment en el qual vaig decidir realitzar el meu primer quadre em vaig adonar de la quantitat de necessitats que té la pintura i de la paciència necessària per poder realitzar un.

Avui dia, la calma és un dels meus espais segurs i una de les accions que més calma em transmet. Suposo que la necessitat de demanda de la meva concentració és més alta, i per aquest motiu deixo de banda tot allò que tinguin al meu cap per concentrar-me en allò que vull transmetre. El vídeo que he penjat es poden observar el procés de dos quadres i un encara no acabat. El primer quadre expressar, la meva calma, aquesta es pot observar amb els colors i la posició de l’animal, en la segona la meva ansietat i frustració també observant els colors utilitzats i la posició de l’animal.

També comparteixo amb vosaltres altres obres d’art realitzades al drive.

Espero que us animeu a donar-li una ullada i que us agradin!

Hola a tothom!

Comparteixo aquestes imatges seguint el meu objectiu en el qual a través de diferents imatges i vídeos realitzats durant el meu entorn expresso la calma. En aquest cas, comparteixo diverses imatges que vaig realitzar al Canadà on es poden observar unes aigües tranquil·les i transparents, envoltades de molta vegetació.

Un entorn ple de fauna i flora, petits i grans animals. Tenir l’oportunitat de caminar envoltada del soroll dels ocells en la seva llibertat, de l’aigua xocant amb les roques i la naturalitat d’aquests llocs. Aquests espais en els quals mostren la calma a través d’un espai pausat l’acceleració de la nostra vida quotidiana en la qual no parem a observar el món.

Actualment, en aquests mesos sentim una gran quantitat de càrregues diàries i vivim en mode automàtic, per aquest motiu, és important buscar la senzillesa i fixar-nos en el nostre entorn, gaudir dels petits detalls i connectar amb nosaltres mateixos.

Trobar-te en aquest mode pot provocar una sensació d’estrès i ansietat en la qual, només vius per totes aquelles coses que de mica en mica has de fer, i no de totes aquelles coses que realment et deixen ser tu i afavoreixen la mateixa pau mental. Per mi, passejar al voltant de prats i natura com aquestes imatges compartides amb vosaltres, afavoreixen la meva calma i fomenten la meva pau mental.

Bon dia a tothom! Aquest és el meu primer enregistrament en el qual inicio els meus enregistraments amb diferents coses que em transmeten calma. Aquest vídeo està creat per diferents vídeos en els quals podem observar diferents situacions. Soc una persona molt nerviosa i des de ben petita busco la calma de diferents maneres. Un cop vaig poder desenvolupar l’autonomia viatjant aquest aspecte va ser rellevant en la meva vida. Viatjar amb les meves amigues es va convertir en una afició que sovint realitzo, ja que com a mínim realitzem dues o tres escapades a l’any.
Conèixer nous llocs i poder investigar sobre la llegenda d’aquest va crear una necessitat en mi, perquè a partir d’aquest he pogut anar observant que limitats estem en el nostre dia a dia, i totes les coses que ens perdem al nostre voltant. Els diferents estils de vida que podem trobar, les diferents aficions i fins i tot els diferents recursos dels quals depenem. Una necessitat en la qual trobo el meu espai segur. En alguns vídeos s’escolta l’aire que colpeja amb el meu telèfon, aquest soroll per alguns pot semblar desagradable per a mi és la clau d’una zona on colpeja el vent o l’aigua, lloc on probablement gaudim d’un paisatge en el qual la ment descansa.

Soc d’aquestes persones que busca petits moments de reconnexió connectant amb diferents situacions per aquest motiu trobareu diferents enregistraments connectant amb la meva calma interior.

En aquesta part del treball he volgut representar l’etapa adulta, on gran part de la vida gira al voltant del món laboral. A través de fotografies de diferents professions —com infermeres, una perruquera i una professional de la gestió d’esdeveniments i xarxes socials— he volgut reflectir com, en aquesta fase, les persones dediquem una gran quantitat de temps, energia i identitat a la nostra feina.

L’observació de les imatges m’ha portat a reflexionar sobre com, en l’edat adulta, el treball no només ocupa el nostre temps, sinó que sovint defineix part de qui som. He analitzat com cada professió implica unes habilitats i unes relacions específiques: la cura cap als altres, la creativitat, l’organització, la capacitat d’adaptació. També he pogut veure com, tot i tractar-se d’entorns molt diferents, totes les feines comparteixen l’esforç, la dedicació i la importància de les xarxes humanes dins l’àmbit laboral.

Aquest exercici m’ha fet prendre consciència de la rellevància que té trobar un equilibri entre vida personal i professional, ja que l’excés de dedicació a la feina pot provocar desconnexió d’altres àmbits essencials de la vida. La dificultat principal ha estat sintetitzar visualment una realitat tan àmplia i diversa com la vida adulta en unes poques imatges. Tot i això, penso que aquestes fotografies transmeten clarament com, a través de la feina, construïm part de la nostra identitat i connectem amb la societat.

Hola, bona tarda companys/es

En aquest quart enregistrament, m’agradaria fer especial menció al dia de Sant Jordi i la rellevància que té per a tots els catalans. El 23 d’abril és per a molts el millor dia de l’any, els nostres carrers s’omplen d’art, llibres i roses.

Aquest any he tingut la sort de poder estar a la ciutat de Barcelona i poder respirar un ambient molt agradable. He pogut veure per primera vegada la Casa Batlló decorada amb els pètals de rosa, motiu el qual m’ha motivat per decidir-me per aquesta manifestació artística en aquest quart registre visual.

Vosaltres companys també heu regalat roses i llibres als qui estimeu?

Ens llegim, bon cap de setmana!

En el meu vídeo he volgut capturar un moment que per mi és molt íntim i senzill. Aparec en la platja, llegint un llibre mentre les onades arriben suaument a la sorra i el mar es desplega davant meu. Aquesta escena és senzilla, tot i que aparentment és un escenari quotidià, per a mi és una font profunda d’inspiració en connexió amb l’art. He volgut capturar aquest moment perquè simbolitzen la fusió entre dos mons que m’inspira profundament i tenen una relació amb l’art. La platja simbolitza un espai de llibertat, on el pensament flueix lliure com el mar. Aquest moment desperta en el meu món interior la lectura i el món exterior que ofereix la natura com en aquest cas el mar. Quan llegeixo a la platja a les paraules del llibre i el so es barregen i em porten a un estat de calma, fent-me reflexionar inspirant-me. També és una experiència sensorial plena, a la vegada que emocional i simbòlica. El mar una força poètica molt gran, ja que les seves onades poden representar pensaments, emocions i també poden ser una metàfora del pas del temps o de la recepta de la teva pau interior. Per això, en el meu vídeo no volia treure el so, sinó que volia que fes un personatge que acompanya i dialoga amb mi i amb el llibre.

Vull destacar que és una manera de reivindicar el valor de l’escolta interior i la contemplació en una societat que sovint ens exigeixen anar ràpidament i amb estímuls constants. L’educació artística des del meu punt de vista hauria de fomentar les connexions profundes amb un mateix i amb l’entorn perquè l’art no neix de la urgència sinó de la pausa i la sensibilitat de la persona. Aquest vídeo, no només és una representació visual sinó també us convido a reconnectar amb l’essencial per vosaltres. Em recorda que l’art pot aparèixer de la senzillesa d’un gest, de l’espai en què ens trobem o en una oaraula que ens trasnmet allò qeu necessitem.

En aquestes imatges he volgut representar una etapa molt significativa de la vida: la primera joventut. Aquesta fase es caracteritza per la recerca de la mateixa identitat, la necessitat de llibertat i la descoberta constant del món i d’un mateix. És un moment en què explorem qui som i què ens agrada, provant activitats diferents que ens ajuden a conèixer-nos millor. No totes les persones segueixen el mateix camí: algunes troben la seva passió en l’adrenalina, d’altres en la natura, viatjant, compartint moments amb animals, sortint de festa o simplement gaudint del silenci i la solitud.

Aquest treball m’ha permès reflexionar sobre com les imatges poden transmetre idees, emocions i etapes vitals sense necessitat de paraules. Ha estat interessant veure com, en seleccionar fotografies que em ressonaven, acabava parlant també de mi i dels camins que jo mateixa he volgut explorar. Potser no són les imatges més impactants visualment, però per a mi tenen sentit perquè representen opcions reals, llibertat d’escollir i ganes de viure experiències. El més difícil ha estat triar les fotos, ja que hi ha moltes maneres diferents de viure aquesta etapa. Tot i això, el procés m’ha semblat molt enriquidor.

Aquest exercici m’ha permès reflexionar sobre el poder comunicatiu de les imatges. He après a mirar amb més profunditat i a trobar significats simbòlics.