Publicat per 
Lliurament de l'activitat 2 …
Debat0el Relat de l’educació artística
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Lliurament de l'activitat 2
Publicat per
Lliurament de l'activitat 2 …
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per
Hola companys i companyes, deixo el meu relat sobre l’educació artística! Lliurament de l'activitat 2 …
Hola companys i companyes, deixo el meu relat sobre l’educació artística! Lliurament de l'activitat 2 …
Hola companys i companyes,
deixo el meu relat sobre l’educació artística!
Publicat per 
Lliurament de l'activitat 2 …
Debat4el Relat de l’educació artística
- Anna Garcia Folguera says:
Hola, Marina!
M’ha semblat molt interessant el teu relat, i m’he sentit identificada en alguns aspectes, tot i que la meva experiència amb les arts ha estat diferent. Jo mai he fet dansa ni ball perquè mai m’he considerat gaire bona en aquest àmbit, però sí que he fet teatre, i crec que té moltes similituds amb el que comentes sobre la dansa.
Per exemple, el fet de trencar amb la vergonya és un aspecte que comparteixen tant el teatre com la dansa. Al principi, posar-se davant d’un públic o fins i tot expressar-se físicament pot ser molt intimidant, però a mesura que vas practicant, vas guanyant confiança i aprens a deixar-te anar. Així com tu expliques que la dansa t’ha ajudat a fluir i a connectar amb els altres, en el teatre passa el mateix: treballar en equip, confiar en els companys i expressar emocions a través del cos i la veu és fonamental.
També coincideixo amb tu en la idea que l’art escènic és un mitjà d’expressió i connexió amb els altres. Tant en el teatre com en la dansa, hi ha un component social molt important que et permet compartir experiències amb persones diferents, superar límits personals i entendre millor les emocions pròpies i alienes.
Crec que el teu text transmet molt bé la importància de donar més espai a l’educació artística perquè cadascú pugui trobar el seu lloc dins del món de l’art. Així com tu has trobat la teva passió en la dansa, jo l’he trobat en el teatre, i segur que moltes altres persones podrien descobrir el seu talent si tinguessin més oportunitats d’experimentar diferents disciplines artístiques.
Has fet un treball molt bonic i personal, i crec que el teu testimoni pot inspirar altres persones a buscar el seu propi camí artístic! :)Anna.
- Cristina Jiménez García says:
Hola, Marina.
Pel que veig el teu relat transmet un lligam molt profund amb l’educació artística, especialment amb la dansa. M’agrada que expliquis com et va impactar l’art a l’escola i la teva descoberta personal fora de l’aula, crec que molts de nosaltres passem per la mateixa situació, en el meu cas per poder descobrir-ho vaig haver de recórrer a les activitats extraescolars ofertes al meu barri. Aquesta reflexió és molt interessant perquè posa en evidència la importància de revisar constantment el currículum d’expressió artística.
El que més destaca del teu relat és com la dansa t’ha ajudat a créixer, a vèncer la vergonya i a connectar amb els altres. Penso que per tu i per molts de nosaltres no és només una disciplina, sinó una manera d’expressar-te i comunicar-te. Crec que aquesta experiència pot influir en la teva futura tasca com a docent, ja que la teva passió segur que es contagiarà entre l’alumnat.
La teva reflexió final sobre la necessitat d’una educació artística més àmplia és molt encertada i convida a pensar en com l’art pot ajudar molts alumnes a descobrir les seves fortaleses.
Moltes gràcies pel teu relat i espero que puguis ajudar d’altres a trobar el seu vessant artístic amb les teves vivències!
Cristina Jiménez García. - Sandra Romero Ossorio says:
Hola, Marina!
Primerament, enhorabona per aquest relat. Has reflectit de molt bona manera el significat que aborda la dansa i l’educació artística per tu. Veig que un dels punts que més menciones és la dansa, una afició que vas descobrir en l’adolescència. Aquest fet em fa molta il·lusió, ja que tot i no haver-te format des de petita, vas lluitar i esforçar-te per aprendre un nou hobbie.
Després de llegir-lo m’he adonat que compartim algunes coses en comú, com la plàstica, la dansa o la lectura. La dansa ha format sempre part de la meva vida i com a professora d’aquesta me n’alegro que hagis aconseguit perdre la vergonya i fer el que t’agrada.
Coincideixo amb la teva opinió de la gran importància en l’enfocament de l’educació artística alhora presentar-la en l’escola. És crucial pel desenvolupament dels infants i sobretot com comentes, per fomentar la seva creativitat i la seva motivació.
També considero que la pintura i el dibuix són una bona eina per expressar els nostres sentiments i emocions, i com menciones, de manera lliure i sense donar importància a les habilitats que té cadascun en aquestes.
T’animo al fet que li donis una segona oportunitat a la música instrumental, ja que hi ha molts instruments interessants que formen part de la música que balles!
Moltes gràcies per compartir aquest relat tan personal i explicar la teva història!
Sandra.
- Jaume Alexis Company Colom says:
Hola Marina,
Gràcies per compartir la teva història! Trobo molt interessant com has tro͏bat la teva passió per ballar fora de l’aula, especialment perquè parl͏es d͏e ball com una manera de connexió emocional i social. M’ha cridat l͏’atenció quan dius de c͏om ͏vèncer la vergonya a͏l princip͏i͏ ͏amb el ball, crec que això ͏pot inspirar moltes persones qu͏e també ho viuen. M’agradaria͏ saber més sobre com podríem integrar mill͏or aquesta expe͏riència a͏rtística dins l’escola primària, so͏bretot per ajud͏ar altres nens a ͏descobrir el seu t͏alent͏ ͏o pas͏sió a͏rtísti͏ca. Tens alguna i͏dea específi͏ca de com es ͏podria portar ͏els balls͏ o altres expressions artístiques a context escola͏r a mes del típic ball de fi de curs?
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per
Comparteixo el meu breu relat, Ens llegim! Lliurament de l'activitat 2 …
Comparteixo el meu breu relat, Ens llegim! Lliurament de l'activitat 2 …
Debat0el Breu relat sobre l’educació artística
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
Hola companys i companyes, comparteixo amb vosaltres el meu mapa on explico la meva relació amb l’art. En aquest podreu observar que en cada una de les arts que apareixen, una de les fotos és meva pròpia. Espero que us agradi. Lliurament de l'activitat 2 …
Hola companys i companyes, comparteixo amb vosaltres el meu mapa on explico la meva relació amb l’art. En aquest…
Hola companys i companyes, comparteixo amb vosaltres el meu mapa on explico la meva relació amb l’art. En aquest podreu observar que en cada una de les arts que apareixen, una de les fotos és meva pròpia. Espero que us agradi.
Debat0el La meva relació amb l’art
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
A continuació us deixo una petita part de mi perquè em conegueu més, és un mapa en el qual podeu veure la meva relació amb el món artístic des d’una manera sintetitzada. Lliurament de l'activitat 2 …
A continuació us deixo una petita part de mi perquè em conegueu més, és un mapa en el qual…
A continuació us deixo una petita part de mi perquè em conegueu més, és un mapa en el qual podeu veure la meva relació amb el món artístic des d’una manera sintetitzada.
Debat0el La meva relació amb l’art
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
Bon dia, companys i companyes, Comparteixo amb vosaltres aquest document on podeu veure la importància que ha tingut l’art en respectives disciplines al llarg del meu recorregut. Apareix el dibuix, el teatre i el folklore popular com els gegants, com a primers contactes amb l’art durant la meva infància. A mesura que he anat creixent han anat apareixent altres disciplines com la fotografia, la música, la pintura i l’escultura. El que em sembla més interessant de l’art és tota la…
Bon dia, companys i companyes, Comparteixo amb vosaltres aquest document on podeu veure la importància que ha tingut l’art…
Bon dia, companys i companyes,
Comparteixo amb vosaltres aquest document on podeu veure la importància que ha tingut l’art en respectives disciplines al llarg del meu recorregut. Apareix el dibuix, el teatre i el folklore popular com els gegants, com a primers contactes amb l’art durant la meva infància. A mesura que he anat creixent han anat apareixent altres disciplines com la fotografia, la música, la pintura i l’escultura. El que em sembla més interessant de l’art és tota la informació que ens aporta. A partir d’aquestes representacions podem conèixer tant els sentiments de l’autor, com connotacions sobre el context històric, social i cultural.
Què us sembla? Ens llegim!
Debat0el La meva relació amb l’art.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per
REFLEXIÓ SOBRE LA MEVA EDUCACIÓ ARTÍSTICA L’educació artística ha estat present en diferents moments de la meva vida, tant dins com fora de l’àmbit escolar. Tot i que no he seguit una trajectòria professional en l’àmbit artístic, les experiències viscudes al llarg dels anys m’han ajudat a entendre la importància de les arts en el desenvolupament personal i acadèmic. En aquest relat, reflexionaré sobre la meva formació en educació artística, incloent-hi experiències tant en les arts visuals i plàstiques com…
REFLEXIÓ SOBRE LA MEVA EDUCACIÓ ARTÍSTICA L’educació artística ha estat present en diferents moments de la meva vida, tant…
REFLEXIÓ SOBRE LA MEVA EDUCACIÓ ARTÍSTICA
L’educació artística ha estat present en diferents moments de la meva vida, tant dins com fora de l’àmbit escolar. Tot i que no he seguit una trajectòria professional en l’àmbit artístic, les experiències viscudes al llarg dels anys m’han ajudat a entendre la importància de les arts en el desenvolupament personal i acadèmic. En aquest relat, reflexionaré sobre la meva formació en educació artística, incloent-hi experiències tant en les arts visuals i plàstiques com en la música, i analitzaré com aquestes experiències han influït en la meva manera d’entendre l’educació artística avui dia. També consideraré quins elements han faltat en la meva formació i com podria haver estat una educació artística més enriquidora.
Educació artística a l’escola
Durant la meva escolaritat, l’educació artística formava part del currículum acadèmic, especialment en les primeres etapes. Recordo les classes de plàstica, on fèiem manualitats, dibuixàvem i pintàvem. Aquestes activitats eren sovint un moment de desconnexió de la resta de matèries i em permetien expressar-me de manera lliure i creativa. Un dels aspectes que més m’agradava era veure com els meus dibuixos milloraven amb la pràctica, cosa que em va ajudar a entendre que la creativitat es pot desenvolupar amb esforç i constància.
Pel que fa a la música, les classes sovint es basaven a cantar cançons o escoltar melodies senzilles. Vaig aprendre a tocar un instrument a l’escola, la flauta, aquestes sessions eren una oportunitat per gaudir de la música i per treballar aspectes com el ritme i la coordinació. Tot i això, sento que en general les classes de música es podrien haver enfocat d’una manera més activa i participativa, promovent la creació musical o l’experimentació amb instruments. Moltes vegades, la música quedava relegada a activitats puntuals, com cantar cançons per Nadal o preparar petites actuacions per a festivitats escolars.
Una altra qüestió que recordo és que l’educació artística a l’escola sovint no es valorava de la mateixa manera que altres assignatures. Mentre que les matemàtiques o la llengua eren considerades matèries fonamentals, la plàstica i la música semblaven tenir un paper més secundari. Això es reflectia en el temps dedicat a aquestes assignatures i en la manca de recursos destinats a fomentar una educació artística de qualitat. En moltes ocasions, les activitats de plàstica es reduïen a pintar dibuixos ja fets o a seguir models rígids, sense gairebé espai per a la creativitat individual.
Experiències artístiques fora de l’escola
Fora de l’escola, vaig tenir la sort de participar en activitats artístiques que em van permetre explorar diferents disciplines. Vaig fer ballet, funky, flamenc i altres balls durant alguns anys, la qual cosa em va ensenyar molt sobre expressió corporal, disciplina i treball en equip. Ballar era una manera de connectar amb la música a través del moviment i em va aportar molta seguretat i confiança. A més, aquestes experiències em van ajudar a entendre que l’art no només es limita a la pintura o la música, sinó que també es pot expressar a través del cos i del moviment.
També vaig assistir a classes de dibuix artístic, on vaig poder aprofundir més en les tècniques de dibuix i pintura. Aquesta experiència va ser molt gratificant, ja que vaig poder veure un progrés clar en les meves habilitats. L’ambient del taller de dibuix era molt inspirador, envoltada de persones amb interessos similars i amb l’oportunitat d’aprendre de professionals del sector. El fet de tenir un espai on podia expressar-me lliurement i millorar a poc a poc em va fer valorar encara més el procés creatiu.
A més de les meves experiències com a practicant, sempre he gaudit de les arts com a espectadora. M’encanta visitar museus, assistir a concerts i seguir artistes, sigui a través de xarxes socials o en esdeveniments culturals. Aquestes activitats m’aporten una visió molt enriquidora sobre diferents formes d’expressió artística i em permeten continuar aprenent. Quan visito un museu o escolto un concert, intento connectar amb el que l’artista vol transmetre i entendre les diferents interpretacions que pot tenir una obra d’art o una peça musical.
Reflexió sobre la meva educació artística
Mirant enrere, crec que l’educació artística que vaig rebre a l’escola es va centrar més en activitats puntuals que no pas en un desenvolupament artístic profund. Les classes de plàstica eren sovint espais per fer manualitats sense un context artístic clar, i a les classes de música hi faltava una dimensió més creativa. En canvi, les experiències fora de l’escola van tenir un impacte molt més gran en la meva percepció de l’art, ja que em van permetre explorar i desenvolupar habilitats reals. Això em porta a reflexionar sobre la importància de donar més protagonisme a l’educació artística dins el sistema educatiu formal.
En aquest sentit, estic molt d’acord amb l’article de Vaquero i Gómez del Águila (2018), que assenyala la falta d’expectatives i la deslegitimació social de l’educació artística dins del sistema educatiu. Sovint, les arts es veuen com una activitat de temps lliure o d’entreteniment, sense reconèixer el seu potencial educatiu i formatiu. Crec que és fonamental canviar aquesta percepció i apostar per una educació artística que fomenti el pensament crític, la creativitat i l’expressió personal. A més, considero que la formació del professorat en aquest àmbit hauria de ser més completa, perquè moltes vegades la manca d’una educació artística de qualitat és causada per la poca preparació dels docents en aquest camp.
En la meva trajectòria, m’adono que hauria estat enriquidor tenir més opcions per experimentar amb diferents formes d’art i haver pogut integrar l’art en altres àrees d’aprenentatge. Crec que una educació artística més transversal, que combinés música, arts visuals, expressió corporal i tecnologia, podria haver generat una experiència més rica i significativa.
Conclusions
En conclusió, la meva trajectòria en educació artística ha estat marcada per un contrast entre les experiències dins i fora de l’escola. Mentre que a l’aula les arts visuals i la música sovint tenien un paper secundari, les activitats extra curriculars em van permetre descobrir el potencial de les arts per al desenvolupament personal i acadèmic. Ara, com a futura mestra, tinc clar que vull oferir als meus futurs alumnes una educació artística més significativa i enriquidora, on les arts no siguin només una activitat d’esbarjo, sinó una eina per aprendre, créixer i expressar-se lliurement. A més, crec que és essencial reivindicar la importància de les arts dins del currículum escolar i donar als infants les eines necessàries perquè puguin desenvolupar el seu potencial creatiu al màxim. Així, es podria garantir una formació més completa i enriquidora que valori l’art com una part fonamental de l’educació.
Referències bibliogràfiques:
Vaquero, C. [Carmen] i Gómez del Águila, L.M. [Luisa María]. (2018). Educación artística, desconsideración social y falta de expectativas. Consecuencias de la reproducción como paradigma no-educativo. Educación Artística: revista de investigación, (9), 220 – 236.
Debat3el REFLEXIÓ SOBRE LA MEVA EDUCACIÓ ARTÍSTICA
- Aina Carrillo Miranda says:
Bona nit Raquel!
Gràcies per compartir la teva reflexió sobre la teva educació artística! Coincideixo amb tu en molts punts, especialment en la percepció que l’art, dins l’escola, sovint queda relegat a un paper secundari i es limita a activitats puntuals, sense una continuïtat que permeti un desenvolupament profund de les habilitats artístiques. És interessant veure com les teves experiències fora de l’àmbit escolar han tingut un impacte molt més significatiu en la teva trajectòria artística, cosa que posa en evidència la necessitat de reforçar aquesta àrea dins el currículum.
M’agrada especialment la teva reflexió sobre la importància d’integrar diferents formes d’expressió artística, no només les arts plàstiques i la música, sinó també la dansa i altres disciplines. Crec que aquesta mirada més àmplia pot ser molt enriquidora per als futurs docents, ja que ens permet entendre l’art com una eina transversal que pot connectar amb altres àrees de coneixement i amb el desenvolupament personal dels infants.
També trobo molt encertada la teva menció sobre la formació del professorat. Creus que, com a futures mestres, podríem fer alguna cosa per contribuir a un canvi de perspectiva dins les escoles? Potser introduir metodologies més actives o buscar formes de treball interdisciplinari pot donar més valor a l’educació artística.
M’ha agradat molt llegir les teves reflexions. Gràcies per compartir-les!
Aina.
- Paula Pere Fernandez says:
Hola Raquel! M’ha agradat molt la teva reflexió, especialment el contrast del qual parles sobre l’ensenyament a l’escola i les experiències fora d’ella. Estic d’acord amb tu quan dius que les arts a l’escola sovint tenen un paper secundari o no se li donen importància si ho comparem amb altres assignatures, a més d’haver-hi poc espai per activitats creatives o l’expressió individual. Crec que aquesta crítica està molt encertada, ja que actualment no sempre es fomenta la creativitat i l’exploració artística de manera profunda.
M’ha semblat molt entranyable com expliques que les teves experiències fora de l’escola com el ballet, el funky, el flamenc o les classes de dibuix t’han ajudat a desenvolupar-te com a persona i connectar amb l’art d’una manera més personal. Penso que això recalca la importància d’oferir a alumnes l’opció d’explorar diferents formes d’expressió artístiques, en comptes de limitar-nos a les tradicionals.També crec que és molt encertada la teva reflexió sobre la necessitat de revalorar les arts dins del sistema educatiu. El nostre compromís com a futurs docents és, també, oferir una educació artística més variada, i estic d’acord amb la teva opinió que hauria de combinar-se la música, les arts visuals i l’expressió corporal i tecnologia. A més, aquesta última crec que pot aportar noves dimensions a l’educació artística, i segur que pot oferir als alumnes maneres innovadores d’expressar-se!
- Abril Martín Ballesteros says:
Hola, Raquel!
Gràcies per aquest relat tan reflexiu. La veritat és que estic completament d’acord amb tu. Hauríem de lluitar per poder donar una educació artística més de qualitat que la que vam rebre nosaltres en el seu moment.
Cursar aquesta assignatura m’està agradant perquè, llegint els relats dels companys i companyes, veig que som més de les persones que compartim aquest pensament. Això vol dir que, a poc a poc aconseguirem fer arribar i transmetre a l’alumnat aquestes eines per aprendre, créixer i expressar-se lliurement a través de l’educació artística, com bé has dit.
També estic molt d’acord amb tu quan dius que s’hauria d’introduir altres vessants de l’art, no només la música i la visual i plàstica. Al cap i a la fi, per oferir una educació artística de qualitat i el màxim completa possible, l’alumnat ha de tenir l’oportunitat també de conèixer altres tipus d’arts com podria ser la dansa, per exemple.
Gràcies de nou per compartir aquestes paraules, i a seguir treballant de valent per aconseguir transmetre una educació artística tan completa com sigui possible.
Abril.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
En aquesta entrada presento el meu mapa visual de pràctiques artístiques i culturals, on reflexiono sobre la meva relació amb les arts, tant des d’una perspectiva de participació activa com de gaudi com a espectadora. Des de petita, l’art ha estat present en la meva vida a través de diverses disciplines. He practicat ballet, funky, flamenc, activitats que em van permetre expressar-me a través del moviment i gaudir de la música. A més, vaig fer dibuix artístic, una experiència molt…
En aquesta entrada presento el meu mapa visual de pràctiques artístiques i culturals, on reflexiono sobre la meva relació…
En aquesta entrada presento el meu mapa visual de pràctiques artístiques i culturals, on reflexiono sobre la meva relació amb les arts, tant des d’una perspectiva de participació activa com de gaudi com a espectadora.
Des de petita, l’art ha estat present en la meva vida a través de diverses disciplines. He practicat ballet, funky, flamenc, activitats que em van permetre expressar-me a través del moviment i gaudir de la música. A més, vaig fer dibuix artístic, una experiència molt especial per a mi, ja que em va fer veure com podia millorar amb la pràctica i desenvolupar la meva creativitat.
Actualment, encara que ja no practico cap disciplina artística de manera activa, continuo vinculada a l’art d’altres formes. M’agrada molt visitar museus, anar a concerts i seguir artistes, ja sigui a través de les xarxes socials o assistint a esdeveniments culturals. Aquestes experiències em permeten mantenir el contacte amb diferents formes d’expressió artística i gaudir-ne com a espectadora.
Les meves preferències actuals estan molt relacionades amb la música i la poesia i escriptura, ja que són formes d’art que em permeten connectar amb les emocions i la creativitat. A més, gaudeixo molt de cuinar i tastar menjars nous, una altra forma d’experimentació creativa que combina colors, textures i sabors. També m’agrada gravar-me cuinant i veure pel·lícules i sèries, una manera de gaudir de les narratives visuals i submergir-me en diferents mons i històries.
Un dels moments més importants de la meva relació amb l’art va ser quan feia dibuix artístic. Veure com millorava amb la pràctica em va fer una sensació de satisfacció i aprenentatge molt enriquidora. Aquesta experiència em va ensenyar que la creativitat es pot treballar i desenvolupar, i que l’art és una eina poderosa d’expressió personal.
Encara que ara em relaciono amb l’art de manera diferent, continua sent un element clau en la meva manera de viure i d’entendre el món.
Debat0el EL MEU VIATGE ARTÍSTIC
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bon dia, Sandra,
He decidit comentar el teu relat perquè m’he sentit identificat amb moltes de les coses que comentes. Per començar, coincideixo plenament amb tu en la relació amb la dansa i la música. Com comento en el meu relat, la música per a mi és un refugi emocional on canalitzo tots els meus sentiments i situacions que visc.
Per mi el ball, ha sigut una forma d’expressió i comportament que m’ha ajudat a identificar-me i saber que necessito per estar bé amb mi mateix. Igual que tu, no puc imaginar la meva vida sense la música i el ball. El ritme per mi és art. Una habilitat que considero que hi ha persones més predisposades a dominar-les.
El meu record sobre la pintura també està associat a grans festes infantils, aniversaris, festes majors de poble o carnestoltes com bé comentes. Aquesta manera de viure la pintura quedava reflectida en els llibres de contes sobre dibuixos animats que em llegien els meus pares i que recordo amb molt d’afecte com el Petit Príncep.
L’educació artística ha de ser un valor fonamental en el desenvolupament personal dels infants i necessitem reforçar a les noves generacions aquestes inquietuds.
Salutacions,
Daniel Blanco Teijelo
Hola, Sandra
Comparto el fet de que la música i la dansa és una forma molt gratificant d’expressió. Personalment em relaciono més amb la música que amb la dansa, però al cap i a la fi tot està relacionat. M’ha agradagt molt com la teva vinculació a la dansa ha estat des de ben petita i has sabut tindre clar que eixe era el teu futur. Per cert, què interessant allò de ser Cheerleader! Sempre he pensat que això era més americà i que ací no s’estilava molt, però de debò que sí.
Finalment, vull reprendre allò que dius de “considero que aquest reforç és crucial per al creixement d’un nen en l’educació artística”. És totalment cert el fet de tindre un pilar fonamental amb el qual poder sentir-te identificada, recolzava i ajudada a seguir endavant. Moltes vegades no es potència allò bo, sols allò en lo que vas mal/ has suspès. I sóc d’aquelles que sempre ha pensat que sí, que això necessita un reforç, però per què no seguri brindant oportunitats pel costat bo? Qui sap si estàs fent perdre a un infant la seva oportunitat de la vida de dedicar-se o trobar el camí en allò que més li agrada?
No sé, crec que és molt bona representació la que fas i que comentes aspectes clau i vinculants a la vida dels infants i l’educació artísitca, que en aquest cas, per a tu també ho ha sigut.
Ens seguim llegint!
Alba.
Hola, Sandra
M’ha encantat llegir el teu relat, ja que transmet a la perfecció la teva passió per les arts i com aquestes han estat presents en cada etapa de la teva vida. Es nota que la dansa, la música i la pintura no són només aficions per a tu, sinó una part essencial de la teva identitat, una manera d’expressar sentiments i de connectar amb el teu entorn.
M’ha semblat molt bonic com expliques els teus inicis en la dansa i la influència que ha tingut la teva professora Rebecca en el teu camí. És inspirador veure com la seva motivació i el teu esforç t’han portat a fer de la dansa no només una passió, sinó també una professió. A més, el fet que hagis estat cheerleader, participis en concursos i siguis professora mostra el teu compromís i dedicació en aquest àmbit.
També m’ha cridat molt l’atenció la teva relació amb la música i com aquesta ha anat evolucionant al llarg dels anys. Des de la flauta fins al piano, passant per la guitarra, és bonic veure com cada instrument ha tingut un paper especial en la teva vida i com, d’alguna manera, t’ha connectat amb la teva família, especialment amb el teu pare. El detall del concert de Nadal és molt emotiu, ja que mostra com la música pot ser un vincle afectiu molt fort.
Finalment, m’ha semblat molt bonic el missatge final del teu relat. Destacar la importància del suport dels docents i de l’entorn familiar en el desenvolupament artístic dels infants és un aspecte fonamental, i la teva experiència n’és un gran exemple. També estic totalment d’acord amb tu quan dius que en l’art no hi ha una única manera de fer les coses i que l’esforç i l’expressió personal són el més important.
En resum, el teu relat m’ha semblat molt inspirador i ple d’emoció.
Marina.
Hola, Sandra,
Que bé que puguis dedicar-te a la dansa. Admiro molt a la gent que us dediqueu a fer música i ball, ja que em desperten molta passió i m’inspiren des de la posició de públic. També m’agrada molt ballar i actualment estic fent ball com a hobby una horeta a la setmana en una acadèmia. Ho gaudeixo molt i admiro molt a la gent que teniu un talent en això.
Trobo molt interessant el fet que en el meu relat jo també faig referència a les meves mestres en el camp artístic, reservant-los un espai important en el relat i en el meu record. Veig, per com tu ho expliques i pel fet que ens diguis el nom de cadascuna d’elles, la importància que elles també han tingut per tu en la teva educació artística i en el teu relat de vida. Això em fa pensar en la rellevància d’aquesta figura i en la responsabilitat i la transcendència de la seva tasca.
Finalment, també m’he sentit reconeguda amb el teu text en quant relates la literatura amb relació al dibuix. Per mi sempre han sigut dues arts que han anat lligades d’una manera o altra. Quan era petita la meva mare m’explicava uns contes que s’inventava ella mateixa i sempre m’animava a fer les il·lustracions. Recordo que un cop vam arribar a ella escriure una d’aquestes històries que era sempre oral i jo vaig fer-ne els dibuixos. I és un dels records físics més macos de la meva infància. Per això suposo que actualment el que més dibuixo és del tipus il·lustració infantil.
Amb tot això m’adono que l’emocionalitat i els records agradables són vitals pel que fa a l’educació artística.