3. Consulta del recurs d’aprenentatge “Fitxes de referents artístics”

Hem revisat les fitxes de referents artístics facilitades al recurs d’aprenentatge, que presenten artistes contemporanis que treballen temes relacionats amb identitat, memòria, migració, diversitat sexual, qüestionament de la colonialitat i noves corporalitats. Aquestes fitxes ens han ajudat a ampliar la mirada sobre el paper de l’art en la construcció de discursos crítics i en la representació d’identitats diverses.

Els artistes presentats ofereixen exemples de com les pràctiques artístiques poden donar espai a les veus marginades i construir mirades més complexes sobre la diversitat cultural, evitant el risc de folklorització.

---

4. Lectura dels texts proposats als recursos d’aprenentatge

També hem revisat els textos crítics inclosos a l’apartat de recursos, que tractaven aspectes com:

• la diferència entre multiculturalisme i interculturalitat crítica,

• la necessitat de descolonitzar el currículum,

• com el gènere, la raça i la classe es creuen en l’experiència educativa,

• i la importància de donar espai a les narratives no hegemòniques.

Els texts reforcen la idea que les pràctiques culturals escolars sovint mostren diversitat però no qüestionen estructures de poder. També posen en relleu la importància de crear espais artístics que no només reflecteixin cultures diverses, sinó que interroguin el present, el passat colonial i les desigualtats actuals.

---

5. Cerca independent d’altres pràctiques artístiques

Hem ampliat la recerca explorant artistes contemporanis que aborden temàtiques vinculades a:

• migració i desplaçaments,

• memòries colonials,

• feminismes del Sud Global,

• identitats queer i racialitzades,

• ecologies oprimides,

• i processos comunitaris i col·laboratius.

La selecció resultant ens permet connectar directament les experiències escolars inicials amb pràctiques artístiques que generen preguntes i que obren la porta a una educació més crítica, conscient i situada culturalment.

---

6. Selecció justificada d’artistes i pràctiques artístiques 

A continuació recollim la nostra selecció, així com la justificació:

---

1. Lina Iris Viktor (Libèria – Regne Unit)

Treballa amb or, negre profund i símbols africans per denunciar el colonialisme i recuperar genealogies oblidades.
Justificació pedagògica: Permet abordar identitats negres des d’una perspectiva poderosa, no exotitzada.

---

2. Zanele Muholi (Sud-àfrica)

Fotografies que documenten experiències LGTBIQ+ negres.
Justificació: Aporta una mirada interseccional sobre raça, gènere i sexualitat. Ideal per reflexionar sobre la diversitat de cossos a l’escola.

---

3. Yinka Shonibare CBE (Nigèria – Regne Unit)

Fa servir teles “africanes” d’origen colonial per denunciar la construcció artificial de les identitats.
Justificació: Ajuda a entendre com la cultura no és fixa ni pura, sinó híbrida i polititzada.

---

4. Laia Abril (Catalunya)

Propostes fotogràfiques i de recerca sobre drets reproductius, violència de gènere i desigualtats.
Justificació: Aporta mirada feminista crítica útil per revisar materials narratius i imaginaris infantils.

---

5. Candice Lin (EUA/Taiwan)

Explora materials colonials (te, sucre, índigo) i com van configurar jerarquies racials.
Justificació: Ideal per repensar projectes com “Menjars del món”, reflexionant sobre comerç, migració i poder.

---

6. Shirin Neshat (Iran – EUA)

Fotografia i vídeo sobre identitat, exili i veu femenina.
Justificació: Permet explorar temes de migració emocional i narrativa personal.

---

7. Forensic Architecture (col·lectiu)

Investiguen injustícies i violències mitjançant art, mapatge i tecnologia.
Justificació: Obre la porta a treballs sobre espai, memòria i drets humans amb els alumnes.

---

8. El Anatsui (Ghana)

Escultures amb materials reciclats que parlen de consumisme i colonialisme econòmic.
Justificació: Connecta amb ecologia crítica i art sostenible a l’escola.

---

9. Toyin Ojih Odutola (Nigèria)

Retrats d’identitats negres complexos, elegants i no estereotipats.
Justificació: Permet trencar estereotips visuals en els contes i personatges emprats a l’aula.

---

10. Ernesto Neto (Brasil)

Instal·lacions participatives basades en comunitats indígenes i relacions amb el territori.
Justificació: Obre a treballar la interculturalitat des de les relacions i no des del consum d’objectes.

---

7. Entrada final: reinterpretació de les experiències i propostes de millora

Relectura crítica de les nostres experiències inicials

Després de consultar els recursos i analitzar els artistes seleccionats, hem revisat les experiències inicials a la llum d’una perspectiva decolonial, postfeminista i interseccional.

“Racons del món” — Millores proposades

• Afegir preguntes sobre llengües minoritzades i sobre discriminació lingüística.

• No només mostrar objectes, sinó explicar-ne el context polític i històric.

• Inspirar-nos en artistes com Yinka Shonibare per parlar d’identitats híbrides i globalització.

• Incorporar narracions de migració real, emocions, pèrdues i resilències.

---

“Contes i proverbis familiars” — Millores proposades

• Revisar els contes des d’una mirada feminista i no estereotipada.

• Crear personatges que representin diversitat racial, corporal i familiar.

• Inspirar-nos en Toyin Ojih Odutola o Laia Abril per reflexionar sobre com representem els cossos i les històries.

• Explorar contes contemporanis, no només tradicionals, que abordn migració, resistència o cura comunitària.

---

“Músques d’arreu i instruments casolans” — Millores proposades

• Explicar amb els infants com certs ritmes o instruments han estat criminalitzats o apropiats culturalment.

• Parlar de com la música és memòria, exili i identitat (vincle amb Shirin Neshat o Zanele Muholi).

• Fer que el concert final inclogui un espai de reflexió, no només d’exhibició.

• Introduir debats sobre quin tipus de música es considera “adequada” i per què.

---

Conclusió final del projecte

La revisió crítica demostra que és possible transformar activitats aparentment simples (contes, música, objectes culturals) en pràctiques educatives profundes que qüestionin el poder, visibilitzin desigualtats i promoguin subjectivitats diverses.

Gràcies a la mirada decolonial, postfeminista i interseccional, les experiències deixen de ser folklòriques per convertir-se en pràctiques emancipadores.