En aquest registre he volgut posar el focus en les persones que estimo, aquelles que em fan sentir feliç, segura i en pau. He combinat fotografies i petits fragments de vídeo per mostrar moments quotidians compartits, on el gest senzill i la presència dels altres esdevenen essencials per reconnectar amb la calma.

Després d’explorar la dansa i l’autopercepció, aquest registre m’ha ajudat a entendre que la serenor no és només una conquesta individual, sinó que sovint és una construcció col·lectiva. Els vincles afectius, l’amor, l’amistat i la cura m’ajuden a sostenir-me quan el caos mental o emocional es fa present. Són espais de contenció, d’escolta i d’equilibri.

Aquestes imatges no busquen capturar la perfecció, sinó la veritat d’un instant compartit, els detalls que donen sentit als dies i que sovint passen desapercebuts. A través de la mirada artística i crítica que estic desenvolupant al llarg de l’activitat, m’adono que la diferència, l’alteritat i els límits també es troben en les relacions: qui hi és, qui no, com ens cuidem, com ens escoltem.

Amb aquest registre, vull reivindicar l’alegria com a forma de resistència i de calma. Una calma compartida, construïda amb l’altre i que esdevé possible gràcies a la confiança i al vincle. Aquest procés m’ha ajudat a veure amb més claredat quins espais i persones són refugi, i m’anima a seguir reflexionant sobre com aquests vincles poden ser ponts en lloc de fronteres.

En aquest segon registre he treballat amb una sèrie de fotografies fetes davant del mirall, com a manera de reflexionar sobre la percepció que tenim de nosaltres mateixos i com aquesta pot canviar en funció de l’estat emocional, el moment vital o fins i tot el context físic.

Aquestes imatges no són autoretrats convencionals. No busquen una estètica perfecta, sinó que intenten capturar instants de pausa, de dubte, de reconeixement i de calma. Davant del mirall, ens observem però també ens qüestionem. El mirall esdevé una frontera simbòlica entre el que mostrem i el que som, entre com ens veiem i com ens voldríem veure.

A través d’aquest registre, continuo aprofundint en el meu tema: la calma com a espai interior al qual s’arriba després d’haver transitat el desordre mental. Aquest cop, però, no a través del moviment, sinó de la quietud i la introspecció. Les fotos intenten capturar aquesta tensió entre el jo visible i el jo intern, i com les nostres percepcions poden actuar com una barrera o, alhora, com un pont per accedir a un estat de serenor.

El procés m’ha fet pensar en com de condicionades estan les nostres mirades per criteris externs, i com això afecta la manera com ens relacionem amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixes. M’interessa seguir explorant aquesta dualitat entre percepció externa i emoció interna, especialment en espais aparentment neutres com el mirall, però carregats de significat.

En aquest primer registre he volgut explorar el contrast entre el caos mental i la troballa de la calma, a través del moviment corporal i la dansa. He enregistrat un vídeo on ballo salsa i bachata, dos estils que em connecten amb el present, em retornen al cos i em permeten alliberar tensions acumulades.

El tema central que vull desenvolupar al llarg d’aquesta activitat és com, després de moments difícils, confusos o dolorosos, pot aparèixer un espai de calma, no com a passivitat, sinó com un estat construït des de l’expressió i la consciència. Ballar és per a mi una pràctica artística i emocional que m’ajuda a reconnectar amb mi mateixa i recuperar un cert equilibri.

He escollit un espai íntim i conegut per enregistrar el vídeo, ja que també volia mostrar com els entorns quotidians poden esdevenir escenaris de creació. Aquest registre vol transmetre serenor, però també força, vitalitat i resistència emocional.

Amb aquest primer exercici m’he adonat que la calma també pot expressar-se en moviment, en la fluïdesa, en el ritme. La principal dificultat ha estat deixar de banda l’autoexigència estètica i centrar-me en l’autenticitat del gest. M’agradaria seguir aprofundint en com aquesta calma es manifesta en diferents espais i situacions del meu entorn proper, i com es veu afectada per les fronteres, visibles o invisibles, que travessem dia a dia.