Hola, bona tarda companys/es

En aquest quart enregistrament, m’agradaria fer especial menció al dia de Sant Jordi i la rellevància que té per a tots els catalans. El 23 d’abril és per a molts el millor dia de l’any, els nostres carrers s’omplen d’art, llibres i roses.

Aquest any he tingut la sort de poder estar a la ciutat de Barcelona i poder respirar un ambient molt agradable. He pogut veure per primera vegada la Casa Batlló decorada amb els pètals de rosa, motiu el qual m’ha motivat per decidir-me per aquesta manifestació artística en aquest quart registre visual.

Vosaltres companys també heu regalat roses i llibres als qui estimeu?

Ens llegim, bon cap de setmana!

En el meu vídeo he volgut capturar un moment que per mi és molt íntim i senzill. Aparec en la platja, llegint un llibre mentre les onades arriben suaument a la sorra i el mar es desplega davant meu. Aquesta escena és senzilla, tot i que aparentment és un escenari quotidià, per a mi és una font profunda d’inspiració en connexió amb l’art. He volgut capturar aquest moment perquè simbolitzen la fusió entre dos mons que m’inspira profundament i tenen una relació amb l’art. La platja simbolitza un espai de llibertat, on el pensament flueix lliure com el mar. Aquest moment desperta en el meu món interior la lectura i el món exterior que ofereix la natura com en aquest cas el mar. Quan llegeixo a la platja a les paraules del llibre i el so es barregen i em porten a un estat de calma, fent-me reflexionar inspirant-me. També és una experiència sensorial plena, a la vegada que emocional i simbòlica. El mar una força poètica molt gran, ja que les seves onades poden representar pensaments, emocions i també poden ser una metàfora del pas del temps o de la recepta de la teva pau interior. Per això, en el meu vídeo no volia treure el so, sinó que volia que fes un personatge que acompanya i dialoga amb mi i amb el llibre.

Vull destacar que és una manera de reivindicar el valor de l’escolta interior i la contemplació en una societat que sovint ens exigeixen anar ràpidament i amb estímuls constants. L’educació artística des del meu punt de vista hauria de fomentar les connexions profundes amb un mateix i amb l’entorn perquè l’art no neix de la urgència sinó de la pausa i la sensibilitat de la persona. Aquest vídeo, no només és una representació visual sinó també us convido a reconnectar amb l’essencial per vosaltres. Em recorda que l’art pot aparèixer de la senzillesa d’un gest, de l’espai en què ens trobem o en una oaraula que ens trasnmet allò qeu necessitem.