Publicat per 
Relat de l’educació artística
Debat4el Relat de l’educació artística
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Marina!
M’ha semblat molt interessant el teu relat, i m’he sentit identificada en alguns aspectes, tot i que la meva experiència amb les arts ha estat diferent. Jo mai he fet dansa ni ball perquè mai m’he considerat gaire bona en aquest àmbit, però sí que he fet teatre, i crec que té moltes similituds amb el que comentes sobre la dansa.
Per exemple, el fet de trencar amb la vergonya és un aspecte que comparteixen tant el teatre com la dansa. Al principi, posar-se davant d’un públic o fins i tot expressar-se físicament pot ser molt intimidant, però a mesura que vas practicant, vas guanyant confiança i aprens a deixar-te anar. Així com tu expliques que la dansa t’ha ajudat a fluir i a connectar amb els altres, en el teatre passa el mateix: treballar en equip, confiar en els companys i expressar emocions a través del cos i la veu és fonamental.
També coincideixo amb tu en la idea que l’art escènic és un mitjà d’expressió i connexió amb els altres. Tant en el teatre com en la dansa, hi ha un component social molt important que et permet compartir experiències amb persones diferents, superar límits personals i entendre millor les emocions pròpies i alienes.
Crec que el teu text transmet molt bé la importància de donar més espai a l’educació artística perquè cadascú pugui trobar el seu lloc dins del món de l’art. Així com tu has trobat la teva passió en la dansa, jo l’he trobat en el teatre, i segur que moltes altres persones podrien descobrir el seu talent si tinguessin més oportunitats d’experimentar diferents disciplines artístiques.
Has fet un treball molt bonic i personal, i crec que el teu testimoni pot inspirar altres persones a buscar el seu propi camí artístic! :)
Anna.
Hola, Marina.
Pel que veig el teu relat transmet un lligam molt profund amb l’educació artística, especialment amb la dansa. M’agrada que expliquis com et va impactar l’art a l’escola i la teva descoberta personal fora de l’aula, crec que molts de nosaltres passem per la mateixa situació, en el meu cas per poder descobrir-ho vaig haver de recórrer a les activitats extraescolars ofertes al meu barri. Aquesta reflexió és molt interessant perquè posa en evidència la importància de revisar constantment el currículum d’expressió artística.
El que més destaca del teu relat és com la dansa t’ha ajudat a créixer, a vèncer la vergonya i a connectar amb els altres. Penso que per tu i per molts de nosaltres no és només una disciplina, sinó una manera d’expressar-te i comunicar-te. Crec que aquesta experiència pot influir en la teva futura tasca com a docent, ja que la teva passió segur que es contagiarà entre l’alumnat.
La teva reflexió final sobre la necessitat d’una educació artística més àmplia és molt encertada i convida a pensar en com l’art pot ajudar molts alumnes a descobrir les seves fortaleses.
Moltes gràcies pel teu relat i espero que puguis ajudar d’altres a trobar el seu vessant artístic amb les teves vivències!
Cristina Jiménez García.
Hola, Marina!
Primerament, enhorabona per aquest relat. Has reflectit de molt bona manera el significat que aborda la dansa i l’educació artística per tu. Veig que un dels punts que més menciones és la dansa, una afició que vas descobrir en l’adolescència. Aquest fet em fa molta il·lusió, ja que tot i no haver-te format des de petita, vas lluitar i esforçar-te per aprendre un nou hobbie.
Després de llegir-lo m’he adonat que compartim algunes coses en comú, com la plàstica, la dansa o la lectura. La dansa ha format sempre part de la meva vida i com a professora d’aquesta me n’alegro que hagis aconseguit perdre la vergonya i fer el que t’agrada.
Coincideixo amb la teva opinió de la gran importància en l’enfocament de l’educació artística alhora presentar-la en l’escola. És crucial pel desenvolupament dels infants i sobretot com comentes, per fomentar la seva creativitat i la seva motivació.
També considero que la pintura i el dibuix són una bona eina per expressar els nostres sentiments i emocions, i com menciones, de manera lliure i sense donar importància a les habilitats que té cadascun en aquestes.
T’animo al fet que li donis una segona oportunitat a la música instrumental, ja que hi ha molts instruments interessants que formen part de la música que balles!
Moltes gràcies per compartir aquest relat tan personal i explicar la teva història!
Sandra.
Hola Marina,
Gràcies per compartir la teva història! Trobo molt interessant com has tro͏bat la teva passió per ballar fora de l’aula, especialment perquè parl͏es d͏e ball com una manera de connexió emocional i social. M’ha cridat l͏’atenció quan dius de c͏om ͏vèncer la vergonya a͏l princip͏i͏ ͏amb el ball, crec que això ͏pot inspirar moltes persones qu͏e també ho viuen. M’agradaria͏ saber més sobre com podríem integrar mill͏or aquesta expe͏riència a͏rtística dins l’escola primària, so͏bretot per ajud͏ar altres nens a ͏descobrir el seu t͏alent͏ ͏o pas͏sió a͏rtísti͏ca. Tens alguna i͏dea específi͏ca de com es ͏podria portar ͏els balls͏ o altres expressions artístiques a context escola͏r a mes del típic ball de fi de curs?